Gasca, Paterna i el Pavelló Vell

La imme­di­a­tesa digi­tal que impera en el nos­tre dia a dia em sorprèn de tant en tant quan veig vídeos com el del des­cans del Guipúscoa-Estre­lla Roja de la pri­mera jor­nada de l’Euro­copa (70-64). És al dar­rere d’una de les cis­te­lles a la zona d’accés als ves­ti­dors: un tor­rent d’aigua queia sense parar cap al par­quet del José Anto­nio Gasca. El pavelló es troba just al cos­tat de l’estadi d’Ano­eta i recordo que quan hi vaig anar la tar­dor del 2007, en l’LF2, ja em va sem­blar un viatge en el temps, cor­ro­bo­rat amb la queixa d’un dels àrbi­tres a con­ser­ge­ria per l’aigua freda de la dutxa.

Dis­sabte, les juga­do­res de l’equip que entrena des de fa més de 30 anys Azu Mugu­ruza –la mare del davan­ter de la Real Ander Bar­re­net­xea–, denun­ci­a­ven a la mateixa xarxa que tant elles com els àrbi­tres pati­na­ven per culpa de la humi­tat que hi havia a La Paterna en el Gran Canària-Guipúscoa (70-58). Hi vaig anar un parell de cops, i entrar en aque­lles ins­tal·laci­ons de la màxima cate­go­ria –o les de Tene­rife, abans en l’LF2– era com anar a jugar a Vila-roja, pri­mer al car­rer i amb aquell temut mur a tocar de la línia de banda i després al pavelló nou.

“Com ens hem de veure!”, em va dir anant de bòlid amunt i avall en Joan, quan devia que­dar una hora perquè el Bis­bal debutés en la 2a FEB, al Pavelló Vell; on sí que hi havia jugat –i per­dut, per des­comp­tat– tan­tes vega­des. “Ens fem grans”, vaig res­pon­dre al direc­tor espor­tiu del club, con­tra qui m’havia inter­can­viat, sem­pre nobles, força cops.