Opinió

L’exigència és la que convé?

Ahir el Girona va sumar la segona der­rota del curs en la lliga a Mon­ti­livi. Un fet que entra dins la nor­ma­li­tat del club, i sobre­tot tenint en compte l’enti­tat dels rivals con­tra qui ho ha fet, Barça i Real Soci­e­dad. Par­tint d’aquest fet, que és molt impor­tant tenir-ho sem­pre pre­sent, és cert que els giro­nins no estan pas­sant pel millor moment pel que fa a resul­tats, dels últims divuit punts n’han sumat cinc, i això és una cosa que pesa a l’equip. Ara bé, avui em cen­traré en l’exigència que sem­bla que vol implan­tar una part de l’afició a l’equip. És com­pli­cat fer com­pa­ra­ci­ons amb el curs pas­sat, però no és una acti­tud gaire posi­tiva per enco­rat­jar l’equip. Si par­lem d’acti­tud, mai m’ha fet la sen­sació que a la plan­ti­lla en faltés. I encara menys amb el lide­ratge de Míchel, que ens ho va recor­dant. Ahir, es van tor­nar a sen­tir alguns xiu­lets, segu­ra­ment fruit de la des­es­pe­ració del tram final, en què al con­junt blanc-i-ver­mell li van fal­tar idees i sobre­tot cames per tren­car la defensa basca. És en aquest moment que es neces­sita més l’afició, que amb ben poc ahir també va demos­trar que era capaç de donar oxi­gen als seus. Em vaig tor­nar a plan­te­jar quina és l’exigència que s’ha de donar a aquest Girona i si som cons­ci­ents del tram que està pas­sant l’equip i el club amb l’adap­tació a un for­mat de tres com­pe­ti­ci­ons. Val la pena xiu­lar? Sé que el públic és sobirà d’expres­sar-se com vol i quan vol, només fal­ta­ria, però ben segur que aquesta manera d’esti­rar les ore­lles és una de les pit­jors que hi pot haver.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.