La cele­bració dels juga­dors del Barça després de la victòria con­tra el Bayern és pròpia d’un equip cons­ci­ent que s’hi jugava més que els tres punts d’un par­tit de la fase lliga. El con­junt blau­grana va viure la nit més màgica i recon­for­tant al Lluís Com­panys, en un par­tidàs que ser­veix per rati­fi­car, amb con­tundència, totes les vir­tuts que havia anat mos­trant en una arren­cada pro­me­te­dora de l’etapa de Hansi Flick a la ban­queta. La visita del Bayern, bèstia negra els últims anys, era un bon exa­men per ava­luar la madu­resa de la pro­posta blau­grana. I el 4-1, per més que el par­tit va tenir una fase ini­cial de domini insis­tent dels bava­re­sos, repre­senta la recon­ci­li­ació del Barça amb la Cham­pi­ons, com­pe­tició en què no parava d’acu­mu­lar decep­ci­ons. És octu­bre i s’han dis­pu­tat tot just tres jor­na­des de les vuit que hi ha en el nou for­mat, però el Barça s’endú el con­ven­ci­ment que és capaç de com­pe­tir con­tra els millors equips del con­ti­nent, que no és poca cosa tal com havien anat les últi­mes ver­si­ons con­ti­nen­tals de l’equip. Fora fan­tas­mes, fora com­ple­xos.

El Barça s’alli­bera gràcies a un grup des­ca­rat, amb juga­dors joveníssims fets a la Masia, i amb fut­bo­lis­tes que s’havien des­gas­tat i deva­luat i que, amb Flick, s’han revi­ta­lit­zat i reva­lo­rat. És el cas de Lewan­dowski, Iñigo o Rap­hinha, l’actor prin­ci­pal d’una nit, pro­ba­ble­ment la millor a Montjuïc, per al record blau­grana. Dis­sabte hi ha una altra cita majúscula, al San­ti­ago Ber­nabéu, on el Barça arriba com a líder de la lliga. I hi arriba, sobre­tot, havent mos­trat que té una iden­ti­tat, un camí que va traçant, inde­pen­dent­ment del que pugui pas­sar en un parti pun­tual. És aquest el gran valor del Barça de Flick. Amb coherència i sen­tit comú i sense estridències, el tècnic fa aflo­rar la millor versió dels juga­dors. No ha gua­nyat res, però el Barça torna a il·lusi­o­nar els seus i a fer res­pecte als altres. A Europa, també.