Opinió

El polígraf no menteix

No hi ha un auto­test més infal·lible per al Barça que un duel con­tra el Bayern. És un igual, té un pal­marès equi­va­lent títol amunt títol avall, però l’equip muniquès té l’estra­nya capa­ci­tat de retra­tar el Barça en alta defi­nició cada cop que s’hi enfronta. Va clau­di­car sense con­di­ci­ons davant el Barça de Guar­di­ola (4-0 i 1-1) i també davant el de Luis Enri­que, Messi, Suárez i Ney­mar (3-0 i 2-3), perquè aquells equips, cada un a la seva manera, ana­ven pel bon camí de gua­nyar-ho tot. Però, també va des­ta­par la depressió post Guar­di­ola (0-4 i 0-3), va fir­mar la defunció de l’era Messi (2-8), va cas­ti­gar la pre­ca­ri­e­tat del Barça de Koe­man (0-3 i 0-3) i de Xavi (0-2 i 0-3) i, si anem al segle pas­sat (1998-99), també va mar­car els límits al Barça de Van Gaal (0-1 i 1-2). Dime­cres a l’estadi Lluís Com­panys, no hi havia comp­tes pen­dents, ni fan­tas­mes per espan­tar, ni vídeos pro­vo­ca­dors per con­tes­tar, sinó sen­zi­lla­ment la prova del polígraf per al Barça després d’una llarga dècada de decadència i un pas lent i tenebrós per la zona zero de la crisi.

Valors inne­go­ci­a­bles

El test era per a tots. També per als socis que van votar per ins­tint el 2021, per al model de club davant la real­po­li­tik del fut­bol-estat, per al remake del Laporta pre­si­dent... i, lògica­ment, per al pro­jecte espor­tiu, la duresa d’aquest dia­mant en brut que és encara el Barça de Hansi Flick; la vocació ofen­siva i ver­ti­gi­nosa de la seva aposta fut­bolística; la capa­ci­tat real d’una plan­ti­lla de Gene­ració Z, basada en la Masia, amb tot per con­que­rir; sobre l’espai que merei­xerà al Museu del Camp Nou la figura de Lewan­dowski, l’únic crac mun­dial que els apa­drina... El duel a l’OK Cor­ral de Montjuïc amb el Bayern era el moment de dei­xar enrere els indi­cis i apor­tar pro­ves. I totes les pre­gun­tes van tenir res­posta. El Barça va exhi­bir ànima. No va nego­ciar ni la idea, ni el risc, ni la deter­mi­nació, ni la per­so­na­li­tat, ni la res­pon­sa­bi­li­tat. Va ser humil per patir, valent per sobre­po­sar-se i majestuós per impo­sar-se a un equip que ho té tot, fins i tot una ban­queta (que no té el Barça) on tots són titu­lars. Per pri­mer cop en molt de temps, va sen­tir el plaer de les grans nits de Cham­pi­ons.

Iñaki i deu més

L’essència de l’èxit va ser la cora­li­tat, cul­mi­nada després amb una cele­bració espontània a peu de gespa amb els afi­ci­o­nats. Ningú va dei­xar res­pos­tes en blanc. Lewan­dowski hi va ser per mar­car i doble­gar el seu exe­quip amb el seu vell amic Müller al cap­da­vant; però Rap­hinha va con­fir­mar el seu ascens a juga­dor top amb un hat trick deter­mi­nant en el seu par­tit cen­te­nari al Barça; Marc Casadó, l’ines­pe­rat, es va fer més gran que Jos­hua Kim­mich, el desit­jat; Lamine Yamal i Pedri van posar-se l’equip a l’esquena com ho feien Messi i Ini­esta, levi­tant sobre el seu talent; Fermín, De Jong i Olmo van pujar al carro en marxa per fer més gran el pro­jecte; Kounde-Cubarsi-Íñigo-Balde van mar­car diferències fal­cant la línia Magi­not al mig del camp, i Iñaki Peña va parar més que Neuer per a sor­presa dels savis que no veuen l’hora d’arxi­var la seva car­peta. Perquè Flick està fent amb la por­te­ria el mateix que ha fet a la resta del camp. Els que es pre­gun­ten pel secret de la con­fiança i la uni­tat de grup ja tenen res­posta. Són tots, l’equip sen­cer, que es van enfron­tar a la Cham­pi­ons, al Bayern, a la por escènica i van posar llum a la fos­cor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.