Diu­menge de la set­mana entrant, a l’Sta­ten Island, més de 50.000 per­so­nes s’embo­ti­ran al pont de Ver­ra­zano per tra­ves­sar l’estret de Nar­rows i sor­tir en estam­pida cap a Bro­oklyn, a l’altra banda. Si no fos pel pont pen­jant, el d’arc de llum més ample del món quan va cons­truir-se entre el 1959 i el 1964, i l’esclat de colors habi­tual d’aquesta mena de cur­ses mul­ti­tu­dinàries, vist des de Long Island diríeu que us assalta la recre­ació històrica de l’atac de les casa­ques roges del ves­comte anglès William Howe que el 1776 van pas­sar per sobre de les tro­pes de George Was­hing­ton acam­pa­des en aquesta altra illa de Nova York a la pri­mera gran bata­lla, i la més grossa, de la Guerra de la Inde­pendència nord-ame­ri­cana.

Des d’aque­lla der­rota fins ara, a l’Amèrica del Nord tot s’ha fet tan a l’engròs que l’empenta esta­tu­ni­denca s’ha escam­pat pel món com una taca d’oli incon­tro­la­ble. La influència pla­netària de la riquesa dels EUA durant el segle XX és tan inne­ga­ble com la seva decadència, encara que tota aquesta gen­tada vin­guda de gai­rebé 150 països sem­bli des­men­tir-ho. En tot cas, i repri­mint l’impuls de mirar les eti­que­tes del calçat, de la ves­ti­menta, dels suple­ments energètics i dels enginys que aquesta massa de con­su­mi­dors inter­na­ci­o­nals de pro­duc­tes espor­tius porta com qui es muda per a la festa major del barri, només cal tenir pre­sent que les ini­ci­als de la TCS New York City Marat­hon, que n’és el nom regis­trat, cor­res­po­nen a la TATA Con­sul­tancy Ser­vi­ces, una empresa de la tec­no­lo­gia de la infor­mació amb més de 600.000 tre­ba­lla­dors escam­pats pel món i amb la seu i el gruix del capi­tal a l’Índia.

Xovi­nista fins a la medul·la, amb la con­des­cendència de qui se sap posseïdor d’un pas­sa­port ava­lat per la força de les armes, el pro­vin­ci­a­nisme i la vul­ga­ri­tat d’aquesta cursa escam­pada urbi et orbi fa pen­sar en una cate­dral gòtica atapeïda de gent que hagués esber­lat les por­tes al crit del 28è ver­set del capítol I del Gènesi, cres­cite et mul­ti­pli­ca­mini et replete ter­ram et subi­cite eam (crei­xeu i mul­ti­pli­queu-vos i ompliu la terra i sot­me­teu-la).

És un tsu­nami tan con­vençut, que diríeu que cap cor­rent no ha acon­se­guit al llarg de la història tants dei­xe­bles entu­si­as­mats d’expan­dir la bona nova. Deu ser per això que la massa enorme d’espor­tis­tes con­cen­trats sota tur­bants i vise­res amb cara de llançar-se a la pri­mera cri­a­tura con­dem­nada a con­ver­tir-se segueix els postu­lats de “pro­moure un estil de vida salu­da­ble a través de l’esport, espe­ci­al­ment del de córrer”, que és la missió que l’Asso­ci­ació Atlètica de Bos­ton, fun­dada el 1887, escriu que va esta­blir per als par­ti­ci­pants quan va orga­nit­zar la pri­mera marató urbana, el 1897, d’on ema­nen totes les altres.

Par­lem de tot just un any després de la rein­ter­pre­tació a la pri­mera olimpíada de l’època moderna de la bata­lla de Marató i d’uns anys en què l’estratègia expan­siva del cris­ti­a­nisme dogmàtic s’havia con­cen­trat en la peda­go­gia per con­tra­res­tar l’alfa­be­tit­zació eman­ci­pa­dora de les mas­ses. La recons­trucció his­to­ri­cista del mones­tir de Ripoll va començar un any abans i la mort de Don Bosco, el fun­da­dor de les esco­les sale­si­a­nes, tot just un any després de la fun­dació atlètica de Bos­ton.

Veure, avui, com tanta gent com els habi­tants de Vic o de Badia del Vallès par­ti­cipa en alguna de les sis mara­tons més repu­ta­des (Bos­ton, Nova York, Berlín, Chi­cago, Lon­dres i Tòquio) asso­ci­a­des a l’ABBOTT World Marat­hon Majors (les mara­tons més grans del món, patro­ci­na­des per l’empresa far­macèutica ABBOTT, fun­dada a Chi­cago el 1888), fa pen­sar si la peda­go­gia de can­sar els ado­les­cents a còpia d’esport per apai­va­gar revol­tes no ha mutat en aquesta addicció moderna. I veure com comen­cen a córrer en ona­des al tret d’un canó mili­tar i al so del New York, New York, de Frank Sina­tra, esgar­rifa.