La setmana del doble repte majúscul ha consolidat de manera contundent l’extraordinària arrencada del Barça de Hansi Flick. Amb dues exhibicions, primer per reconciliar-se a Europa i després per mostrar al Bernabéu l’autoritat amb què comanda la lliga. Quatre gols al Bayern, la bèstia negra de l’última dècada a la Champions, i quatre més al Madrid, per deixar-lo sis punts per sota un cop disputades onze jornades, de les quals els blaugrana n’han guanyat deu.

El Barça va exhibir al Bernabéu les virtuts que l’han fet progressar amb una fiabilitat tan impactant com difícil de predir uns mesos enrere. La sincronització en la línia defensiva per fer caure en fora de joc els rivals tenia un examen contra Mbappé, Vinícius i companyia, retratats per la precisió i valentia amb què van aplicar Cubarsí, Iñigo, Koundé i Balde l’agosarada aposta del seu entrenador. És un dels ideals de Flick, que en un temps rècord ha dotat l’equip d’uns mecanismes amb un funcionament òptim i ha aconseguit que els jugadors se’l creguin i el segueixin.

L’entrenador alemany arribava a Barcelona amb un perfil baix. Sense cap queixa, malgrat que els problemes econòmics del club li impedien mirar el mercat, ni cap excusa, tot i l’acumulació de lesions que li complicaven encara més el panorama. Amb naturalitat, coherència i sentit comú, va anar treballant amb els futbolistes que tenia i va accentuar l’aposta pel planter. A l’hora de la veritat, la Masia ha servit no només per salvar el club dels impediments en el mercat, sinó per competir contra els millors, amb l’orgull que representa per als culers fer-ho amb nois tan joves de casa, descarats i convençuts. I reforçats per Flick, que ha sabut donar pes a jugadors molt tendres i treure també versions molt millorades de veterans com Lewandowski i Raphinha.

El Madrid, que espantava al juny afegint l’arribada de Mbappé al doblet de lliga i Champions, viu ara el maldecap d’haver-se vist atropellat al Bernabéu per un rival rearmat des de la Masia. El Barça de Flick s’ha guanyat el respecte. És aviat, però el present de l’equip és immillorable i el futur, prometedor. La felicitat és blaugrana.