L’última al San­ti­ago Ber­nabéu és l’escàndol de l’Sky Bar, que havia de ser la joia de la corona, no està ni obert i només acu­mula impa­ga­ments i mal­de­caps cap al club blanc. A Madrid tot són cents i milers, almenys de paraula. Així van pre­sen­tar l’acord per dur la fórmula 1 a Madrid Martínez-Almeida, Díaz Ayuso i tot el seguici. Havia de ser un abans i un després. No ho pre­sen­ta­ven amb la volun­tat d’afe­gir-se a un circ amb esce­na­ris car­re­gats d’història, no. Havia de ser el millor, allò que no s’havia vist mai. Veu­rem com evo­lu­ci­ona, si són capaços de tro­bar els inver­sors de què pre­su­mien sense tenir i en quins fets es tra­du­ei­xen les parau­les.

Aquí, amb menys soroll, anem fent. És evi­dent que la moguda madri­le­nya gene­rava incer­tesa res­pecte a la con­tinuïtat del Cir­cuit de Bar­ce­lona-Cata­lu­nya, entre altres coses perquè el 2026 s’acaba el con­tracte. Però sem­pre s’ha venut tran­quil·litat, con­fiança i feina. Allò de coin­ci­dir dos esce­na­ris d’un mateix estat tam­poc hau­ria de ser obs­ta­cle si qui mana cobra. Però tam­poc és qüestió d’ofe­rir una mor­te­rada de diners per garan­tir un gran premi a Mont­meló; és, també, qüestió d’enten­dre’s i de fer enten­dre la solvència, la fia­bi­li­tat i l’experiència acu­mu­lada i ava­lada, entre molts altres, pels pilots, al cap i a la fi els pro­ta­go­nis­tes del circ. La marca Cir­cuit, reforçada i reva­lo­rada amb la impe­ca­ble orga­nit­zació, de pressa i cor­rents, del gran premi de MotoGP que s’havia de fer a Xest. Va ser una lliçó. O com pre­su­mir sense fer soroll.