Durant els seus cent vint-i-cinc anys d’història, el Barça ha fet rea­li­tat el ser “més que un club” assu­mint el com­promís de la defensa de la cul­tura cata­lana, un lli­gam reflec­tit en la cata­la­nit­zació del nom del fun­da­dor i en l’ús de la llen­gua oral i escrita. Durant la II República, el caràcter cul­tu­ral del club quedà reco­llit en els esta­tuts apro­vats el 1932 per la junta de Joan Coma i en la cre­ació de la Dele­gació de Cul­tura diri­gida per Antoni Cabes­tany. Després de la redacció dels esta­tuts fran­quis­tes en cas­tellà, Mon­tal (fill) recu­perà el català a la mega­fo­nia de l’estadi i com a llen­gua ofi­cial. També s’incor­po­ra­ren al but­lletí les millors plo­mes de la lite­ra­tura cata­lana, dins la secció “Els nos­tres escrip­tors”, i el club s’adherí al Congrés de Cul­tura Cata­lana. Poste­ri­or­ment, Núñez cedí el Camp Nou per al con­cert en defensa de la llen­gua el 1981; Rosell pre­sentà un comu­ni­cat en favor del català i impulsà el 2013 el pla “Barça Cul­tura”, i Laporta signà un con­veni amb Òmnium Cul­tu­ral (2022).

Una de les pecu­li­a­ri­tats més sig­ni­fi­ca­ti­ves del FC Bar­ce­lona és el seu caràcter poli­es­por­tiu. Tot i néixer com un club de fut­bol, al llarg de la seva història ha anat cre­ant sec­ci­ons d’altres esports, dels quals s’ha con­ver­tit en un refe­rent euro­peu i mun­dial. Joa­quim Peris de Var­gas ofi­ci­a­litzà la pri­mera, la d’atle­tisme (1915); Enric Car­dona, la d’hoquei herba (1923); Gam­per, la de rugbi (1924), i Bala­guer, la de bàsquet (1926). Poste­ri­or­ment el marquès de la Mesa de Asta creà les d’hoquei patins (1942) i hand­bol (1943). Durant la pre­sidència de Mon­tal (fill) apa­rei­xen el pati­natge artístic, el volei­bol i l’hoquei gel. Amb Núñez s’incor­pora el fut­bol sala (1978) i es con­so­li­den totes les sec­ci­ons pro­fes­si­o­nals con­ver­tint-les en cap­da­van­te­res a les com­pe­ti­ci­ons naci­o­nals, amb un ple el 1999, i euro­pees. Gas­part acon­seguí la pri­mera Euro­lliga de bàsquet; Laporta, la segona; Rosell, el rècord de títols en una tem­po­rada (17); Bar­to­meu, una xifra inèdita durant un man­dat (gai­rebé 100 títols), i, de nou Laporta, les sis lli­gues espa­nyo­les.

Menció a part mereix el fut­bol femení. Abans de la Guerra Civil, a través d’Esteve Sala, Anna Maria Martínez Sagi fou la pri­mera dona euro­pea a ocu­par un lloc de res­pon­sa­bi­li­tat en el fut­bol. L’intent fallit de tenir una secció feme­nina com­portà la seva dimissió. Gas­part res­ca­balà aquest deute històric incor­po­rant el CF Bar­ce­lona dins l’estruc­tura del club a prin­ci­pis de segle. Tan­ma­teix, el gran salt qua­li­ta­tiu es produí amb la pro­fes­si­o­na­lit­zació impul­sada per Bar­to­meu el 2015 tot apor­tant les majors ale­gries al bar­ce­lo­nisme els dar­rers anys. En una època con­vulsa, l’equip femení ha estat motiu d’orgull i ha man­tin­gut el pres­tigi inter­na­ci­o­nal del club gràcies a les 3 Cham­pi­ons gua­nya­des i a les 4 Pilo­tes d’Or obtin­gu­des per les seves juga­do­res.

Un altre gran actiu del Barça és el patri­moni vin­cu­lat a les seves ins­tal·laci­ons espor­ti­ves. Cap club del món és pro­pi­e­tari d’un estadi i d’un pavelló per a tants espec­ta­dors, a més d’una gran ciu­tat espor­tiva i d’un cen­tre de for­mació poli­es­por­tiu de referència. En veure que el camp del car­rer Indústria que­dava petit, Rosés inicià el pro­jecte de les Corts que inau­gurà Gam­per el 1922. Arran de l’èxit del Barça de Kubala, Mon­tal (pare) adquirí els ter­renys per cons­truir un futur camp, res­pon­sa­bi­li­tat que va recaure en Fran­cesc Miró Sans. Les ges­ti­ons d’Enric Llau­det per a la requa­li­fi­cació dels ter­renys de les Corts pos­si­bi­li­ta­ren la recu­pe­ració del deute gene­rat pel Camp Nou. La seva ampli­ació per part de Núñez incre­mentà els ingres­sos del club fins que el pas del temps i l’evo­lució del negoci fut­bolístic han fet necessària una reforma inclosa dins l’Espai Barça. Una obra apro­vada per mitjà d’un referèndum con­vo­cat per Ros­sell i exe­cu­tat per Bar­to­meu que, després d’una dècada, final­ment Laporta ha tirat enda­vant. Aquesta trans­for­mació patri­mo­nial també inclou un nou Palau, en subs­ti­tució del cons­truït per Mon­tal (fill), als ter­renys del mini­es­tadi cons­truït per Núñez el 1982.

Una antiga masia de 1702 situ­ada al cos­tat del Camp Nou passà a ser durant el man­dat de Núñez la residència dels joves juga­dors del plan­ter que vivien fora de Bar­ce­lona. Alguns d’ells van adqui­rir un gran pro­ta­go­nisme dins el dream team (Fer­rer, Amor, Guar­di­ola, Sergi o Bus­quets). A par­tir de la decisió de Cruyff d’apli­car un mateix estil i sis­tema de joc a totes les cate­go­ries infe­ri­ors, la Masia deixà de ser un edi­fici per con­ver­tir-se en un segell fut­bolístic del club que gau­deix del reco­nei­xe­ment mun­dial. Si bé la pri­mera gran for­nada, la lleva del Pelat, no gaudí de gai­res opor­tu­ni­tats, poste­ri­or­ment un gran nom­bre de juga­dors del plan­ter han for­mat part dels tri­omfs més impor­tants de la història del club fins a arri­bar a ocu­par l’històric podi de la Pilota d’Or 2010 o acon­se­guir qua­tre Gol­den Boy. Un èxit sense pre­ce­dents en què han par­ti­ci­pat tots els pre­si­dents, ja sigui fit­xant-los o fent-los debu­tar al pri­mer equip.