Opinió

El segon etern

L’any s’adorm arrau­lit en un desem­bre fred però llu­minós, curull d’àpats, tor­rons i cava. Solc arri­bar tan exhaust a aques­tes èpoques que no tinc ni esma de valo­rar els dies ni d’omplir-me de rep­tes tan il·lusi­o­na­dors com efímers per a un nou any que...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.