Diuen que el Cho Oyu és el vuitmil més senzill d’escalar. Ho demostra el fet que és el que més ascensions té registrades després del més alt, l’Everest. Amb tot, la seva primera escalada bé que mereix ser ressenyada en aquest espai, ni que sigui perquè va tenir un final feliç en forma de tot un senyor casori. De fet, la unió matrimonial dels nuvis depenia de l’èxit de l’expedició. Diuen que l’amor mou muntanyes. Es veu que també les fa pujar. Ja en parlarem.

La primera temptativa al Cho Oyu (8.188 m) la va dur a terme el 1952 una expedició britànica a través de l’aresta oest. Els alpinistes, entre els quals hi havia el neozelandès Edmund Hillary, el primer home que va trepitjar el cim de l’Everest, van atacar la muntanya pel coll de Nangpa La. Per fer-ho van creuar il·legalment la frontera entre el Nepal i el Tibet, que només dos anys abans havia estat ocupat per la Xina. L’expedició va arribar gairebé als 7.000 m, però en aquest punt va topar amb un mur de gel i va girar cua.

El 1954, el geòleg i aventurer austríac Herbert Tichy, al marge de les grans expedicions patrocinades pels estats en la cursa per conquerir els grans cims del planeta, va reclutar un petit grup de gent per intentar escalar el Cho Oyu: amb prou feines una desena de components entre alpinistes occidentals i xerpes. I endavant les atxes. Un dels membres de l’expedició era el sirdar Pasang Dawa Lama, amb qui Tichy havia escalat diversos cims de l’Himàlaia la tardor del 1953. També hi eren Helmut Heuberger i Sepp Joechler, amics de Tichy.

En un primer atac, l’expedició va aconseguir franquejar el mur de gel que havia fet recular Hillary i els seus companys gràcies a la perícia de Pasang Dawa Lama. Però mentre es disposaven a reposar al camp 4, Tichy va enfonsar les mans a la neu sense guants mentre intentava atrapar una tenda que s’enduia un fort vendaval. Amb símptomes evidents de congelació, l’expedició va haver de tornar al camp base. Mentre Tichy s’hi recuperava –en algunes fotos se’l veu com, amb les mans embolicades, els companys li aguanten la cigarreta per poder fumar–, Pasang Dawa Lama va baixar a Namche Bazaar per carregar provisions.

Mentrestant, al camp base hi va aparèixer, de sorpresa, una expedició suïssa liderada per Raymond Lambert. “Suïssos de la punyeta!”, devien pensar els austríacs. La competència sobtada va fer variar els plans a Tichy, que es va oblidar de la seva recuperació i va ordenar tornar muntanya amunt. Va poder avisar Pasang Dawa Lama, que ràpidament va pujar de Namche Bazaar i es va reunir amb els companys al camp 4, quan els suïssos ja els estaven encalçant. Van dormir unes hores a 7.000 metres i l’endemà, el 19 d’octubre del 1953, Tichy, Joechler i Pasang Dawa Lama feien cim. El sirdar culminava tres dies d’activitat frenètica durant els quals va ascendir 4.250 m des de Namche Bazaar fins al Cho Oyu. Una proesa.

Tenia un motiu per afanyar-se. Mentre era a Namche Bazaar, li van oferir la mà d’una dona si arribava al cim. Pasang Dawa Lama va complir i, a la tornada, l’expedició sencera va celebrar el doble esdeveniment: el cim al Cho Oyu i el casament d’un dels seus membres. Herbert Tichy va donar compte de l’expedició en un llibre en el qual també reserva un espai a explicar aquell casori. Es veu que va ser una cosa bàrbara. Van passar dues setmanes de disbauxa en honor dels nuvis.