El Girona ja ha guanyat. Fa de mal llegir justament l’endemà de perdre a Montilivi contra el Liverpool per 0-1 i quedar, ara ja sí, ferit de mort a Europa, però certament ha guanyat. Perquè en la derrota, a vegades, també hi pot haver espai per a la victòria. L’èxit d’aquest Girona cal concebre’l més enllà de la frustració lògica que generen ara les cinc derrotes que acumula en aquesta Champions. Perquè l’èxit és ser-hi i haver-hi estat. L’amargor de resultats inesperats com els del dia del Feyenoord i l’Sturm Graz pot impedir, ara, percebre la realitat com pertocaria. Les derrotes, per definició, tenen un punt de perversió accentuat i t’acosten inevitablement a una sensació de fracàs. La derrota t’allunya del plaer. És humà. Passa sovint que els arbres impedeixen veure el bosc. Però la realitat és que aquest Girona ha fet i està fent història, i cal gaudir de l’aventura fins al final. Fa anys que el paladar refinat dels germans Roca o el fenomen social de Joc de trons han projectat internacionalment Girona i ara això ho ha fet Míchel. Aquest equip ha exportat catalanitat, país i una idea futbolística. Més de 9.000 fidels van disfrutar ahir a Montilivi amb un partit contra el Liverpool que fa uns anys hauria estat impossible d’imaginar i ara no seria just que no accedir als setzens de final sigui entès com un fracàs. No seria just ni per als jugadors, ni per a aquest staff, ni per al club. El desplaçament a Milà ha de ser una festa i l’últim dia contra l’Arsenal, a casa, l’equip mereix dir adeu amb honors. La gent no fallarà.