El 2024 ha estat el millor any de les nostres vides, tot i que un trist desembre s’encaparri a contradir-nos. Al contrari, aquest últim tram gens lluït ha de servir-nos d’inspiració per assaborir i agrair de per vida el que hem viscut a la gespa de Montilivi. Encara més, és tanta la felicitat a ritme de gols i joc celestial que ens han regalat Míchel i els seus que la normalitat d’anar desens a la lliga (fita inimaginable uns anys enrere) ho vivim ara amb una amargor injusta. Amb una ànima insaciable devoradora de plaer immediat, hem oblidat amb una facilitat cruel que el nostre sostre hauria de ser fugir del descens. Mentre esborrem la memòria del preciós camí jugat, no apreciem el tresor que tenim, sinó que volem cremar-ho tot. El 2024 és l’exemple perfecte que no serem mai completament feliços a la terra. Per això, hem de ser magnànims amb el treball de Míchel i de l’equip, tot agraint-los que infinits segons futbolístics els hagin embolcallat d’eternitat per delit blanc-i-vermell.

Amb escassos caràcters per detallar el que ens ha fet immensament feliços, que cadascú es recreï en el moment que Montilivi va semblar el paradís i el rememori, com la classificació matemàtica per a Europa i la Champions, les notes de l’himne sonant per primera vegada a Girona, el primer gol europeu i qualsevol jugada màgica. Bocins d’espurnes del millor any de les nostres vides, mentre brindem perquè, potser, un any com el 2024, el tornem a viure.