Està estès com si fos dogma en el futbol quan un equip s’encalla i passa una sèrie de partits sense obtenir resultats: l’entrenador ha d’anar al carrer. I s’acostuma a aplicar. Ho estem veient darrerament a la primera divisió. Hi ha excepcions, és clar, però en gairebé tots els casos penso que és un error acomiadar un tècnic a mitja temporada. A vegades els resultats no acaben de sortir, però perquè així és el futbol i de dos que juguen, només en guanya un. Si un tècnic ha demostrat ser capaç de treure rendiment a una plantilla i es veu amb cor de tirar la situació endavant, per què destituir-lo? Algú veuria normal que el Manchester City fes fora Pep Guardiola? Segurament per com està muntat el negoci, n’hi ha que dirien que sí, però vaja, per a mi no tindria cap sentit que un club prescindís del millor preparador del món. Mirem altres exemples. Fa menys d’un mes, l’Alavés va fulminar Luis García Plaza amb l’equip un punt per sobre del descens. De veritat l’Alavés aspira a no haver d’acabar la lliga serrant les dents per salvar-se? Aquest tècnic va retornar-lo a primera fa un any i mig i va mantenir-lo el curs passat. Mereixia continuar el projecte. I no només això: havia demostrat tenir capacitat per aconseguir l’objectiu. Tres quarts del mateix amb Rubén Baraja i el València, destituït dilluns. Ara tots dos equips parteixen de zero amb un nou entrenador. Gairebé és contraproduent. Els equips s’han de fer, i això requereix temps. Un canvi a la banqueta ho fa encara més difícil. I les plantilles que tenen són per estar en la situació en què estan. En tots dos casos no eren equips morts, competien, i d’això es tracta. Aquí, l’Espanyol ratifica Manolo González. Bona decisió. El gallec està esprement l’equip, que ara mateix és el que és, i que ha de mentalitzar-se que estarà fins al final de la lliga lluitant per la permanència. És en el camí. Paciència amb les banquetes.