Està estès com si fos dogma en el fut­bol quan un equip s’enca­lla i passa una sèrie de par­tits sense obte­nir resul­tats: l’entre­na­dor ha d’anar al car­rer. I s’acos­tuma a apli­car. Ho estem veient dar­re­ra­ment a la pri­mera divisió. Hi ha excep­ci­ons, és clar, però en gai­rebé tots els casos penso que és un error aco­mi­a­dar un tècnic a mitja tem­po­rada. A vega­des els resul­tats no aca­ben de sor­tir, però perquè així és el fut­bol i de dos que juguen, només en gua­nya un. Si un tècnic ha demos­trat ser capaç de treure ren­di­ment a una plan­ti­lla i es veu amb cor de tirar la situ­ació enda­vant, per què des­ti­tuir-lo? Algú veu­ria nor­mal que el Manc­hes­ter City fes fora Pep Guar­di­ola? Segu­ra­ment per com està mun­tat el negoci, n’hi ha que dirien que sí, però vaja, per a mi no tin­dria cap sen­tit que un club pres­cindís del millor pre­pa­ra­dor del món. Mirem altres exem­ples. Fa menys d’un mes, l’Alavés va ful­mi­nar Luis García Plaza amb l’equip un punt per sobre del des­cens. De veri­tat l’Alavés aspira a no haver d’aca­bar la lliga ser­rant les dents per sal­var-se? Aquest tècnic va retor­nar-lo a pri­mera fa un any i mig i va man­te­nir-lo el curs pas­sat. Merei­xia con­ti­nuar el pro­jecte. I no només això: havia demos­trat tenir capa­ci­tat per acon­se­guir l’objec­tiu. Tres quarts del mateix amb Rubén Baraja i el València, des­tituït dilluns. Ara tots dos equips par­tei­xen de zero amb un nou entre­na­dor. Gai­rebé és con­tra­pro­du­ent. Els equips s’han de fer, i això reque­reix temps. Un canvi a la ban­queta ho fa encara més difícil. I les plan­ti­lles que tenen són per estar en la situ­ació en què estan. En tots dos casos no eren equips morts, com­pe­tien, i d’això es tracta. Aquí, l’Espa­nyol rati­fica Manolo González. Bona decisió. El gallec està espre­ment l’equip, que ara mateix és el que és, i que ha de men­ta­lit­zar-se que estarà fins al final de la lliga llui­tant per la per­manència. És en el camí. Paciència amb les ban­que­tes.