Catalunya és un país on els triomfs singulars haurien de ser mirall d’actituds col·lectives, on el com hauria de ser la pauta vital per aconseguir el què, i així, deixar a la vitrina d’un museu el romanticisme català autocomplaent per prendre un cert pragmatisme flamenc: Si vols fer una cosa, doncs fes-la i prou.

Aquest és el principi conceptual d’un d’aquells llibres necessaris per teixir l’ànima d’un país, per palpar la nostra identitat sovint neuròtica, per tenir la visió del que hauríem de ser si deixéssim de demanar permís i abandonéssim als vorals les rates que varen rebentar el Barça per benefici propi, o sigui, si entenem que el futur del Barça passa per ser radicalment cruyffista, sabent evidentment, que hi ha el dret a ser contraris als postulats futbolístics de Cruyff com hi ha el dret a ser idiota o a tirar-se un tret al peu.

Per això El contracte d’en Ramon M. Piqué ha de ser lectura obligatòria per qui defensa la necessitat del Barça d’interpretar el seu passat per construir un futur alliberat de complexes, qui entén la urgència d’aixecar una Catalunya lliure d’excuses per trepitjar fort davant els de sempre, qui entén les figures de Johan Cruyff i Armand Carabén com els models de qui comprenen la vida essent protagonistes del seu devanir: L’èxit està del costat dels qui marquen el ritme dels fets mentre se’n foten del mal govern dels mediocres.

En definitiva, estem davant un llibre que amb l’estil agraït de qui ens fa partícips de la pròpia investigació i de les relacions humanes que teixeix arran de la mateixa, ens incrusta brillantment a uns anys concrets de la història del Barça que varen canviar per sempre l’esguard d’una Catalunya que quan camina amb la confiança de Cruyff, doncs res, resulta ser el país que voldríem: Lectura obligatòria pels futurs directius del club i pel president de la Generalitat que no va assistir a la cerimònia del 125è aniversari del Barça.