La jornada de lliga o, com enguany, la copa en la primera setmana de gener era el que més s’assemblava a un Boxing Day a la lliga espanyola. Tot i que les dates no són exactes, ja que la icònica jornada a la Premier League se celebra el 26 de desembre i pot durar una setmana –Boxing Week–, aquest any a Montilivi no hi haurà futbol per les festes de Nadal. Ni aquí ni a domicili. El Girona, després de fer el burro a Las Gaunas, va dir adeu a la copa i haurà d’esperar fins al dissabte 11 de gener, ja passades les festes, per tornar a competir. Per a alguns, com Míchel, és un descans d’exigències competitives important, per recuperar jugadors, cohesionar més l’equip i millorar facetes del joc. Ara bé, per a altres, i aquí m’hi incloc, és una llàstima no barrejar aquella sensació de gaudir del futbol mentre penses en els àpats familiars, obres regals i vas mirant el calendari per tornar a Montilivi. La fred, com en diem aquí dalt, no és cap excusa per escurçar una mica les sobretaules i assistir a un partit del Girona o mirar-lo. Ho analitzo tot des de la part més romàntica, d’un espectador que, malgrat dedicar moltes hores professionals a seguir aquest club, també s’emociona veient els partits com un aficionat més. Les alternatives per als més cafeters de l’esport han estat, a banda del futbol anglès, l’NBA, l’ACB, centrats a Saragossa, i altres esports com l’hoquei sobre patins, el biatló i, per què no, els campionats mundials de dards, que últimament m’apareixen molt al mòbil. No descarto afegir-m’hi.