L’actitud messiànica de Laporta ha dut a un govern populista que genera adeptes fidels al seu presidencialisme a mode de secta religiosa. No hi ha crítica, no hi ha anàlisi objectiva dels fets, i tota discussió acaba amb un maniqueisme de nivell bàsic: Si ets crític amb la gestió de Laporta vol dir que ets part de la caverna o pitjor encara, justifiques els anys de destrucció de Rosell i Bartomeu, i a més, la majoria dels soldats del líder t’envien al costat dolent de la història amb una violència verbal pròpia de qui defensa un dogma sense entendre el dogma.

Aquest és el problema essencial de la situació actual del Barça, el no poder tenir un debat seriós sobre el mandat de Laporta sense ser titllat de còmplice d’una facció concreta, i tant és que fossis bel·ligerant amb Rosell i Bartomeu quan el poder fàctic estava de genolls, passes a ser un enemic de la causa noble si parles de la realitat d’un club buit de professionals que està gestionat com una parada de fruita d’un mercat municipal: No ets digne pel debat i això provoca la negació absoluta del debat mateix, i conseqüentment, l’èxode dels professionals de primer nivell de la junta del club.

Així doncs, com que no pot haver-hi una conversa seriosa, per una banda salten els vells piròmans que van incendiar el club i s’han salvat de responsabilitats penals per la inacció del mateix Laporta, i d’altra banda, els que tracten Laporta com si fos un Papa del segle XIX posant les seves indubtables bones intencions com a element únic per jutjar el seu govern, i evidentment, el perjudicat d’aquesta absència de debat és el mateix Barça: la porqueria sempre es menja el club perquè anteriorment s’ha negat la possibilitat de parlar sobre aquesta porqueria.

En definitiva, deixant de banda les mogudes no menors d’Olmo i Heurtel, seria hora de posar el focus en la necessitat de parlar del club pel bé del mateix, sense la posició defensiva dels sectaris de Laporta disparant contra tot aquell crític amb el líder, i evidentment, sense la posició fastigosa d’aprofitament del drama pels principals culpables del drama. Comença a ser hora que el Barça trobi el futur en una tercera via allunyada d’aquell necessari 2003.