Sí, és clar, es pot donar la culpa a les normatives i els suposats estratagemes del madridista Javier Tebas com a president de LaLiga. Però arriba un moment en què els mateixos aficionats del Barça fem servir la ironia (o, simplement, un acudit suat) per alliberar-nos de la vergonya, tant aliena com una mica pròpia, pel que fa a la gestió de la directiva del club en el cas Dani Olmo i també el de Pau Víctor, resolt de manera provisional pel CSD, que els permetrà tornar a jugar. Quan d’alguna manera ets motiu de riota, fotre-se’n un mateix és una forma de conjurar-ho. És així que, en fi, vaig somriure un xic quan, posem per cas, em va arribar aquest acudit: “Per molt dolent que sigui el teu regal de Reis, pensa en el pare barcelonista que li ha comprat la samarreta de Dani Olmo al seu fill” Vaig mig somriure tot i que l’acudit és suat, no fa pinta de sortir del mateix barcelonisme, cosa que faria que fos més interessant, i és fastigosament heteropatriarcal. Un pare i un fill? I per què no una mare i un fill o una filla? O el pare i la mare d’ una criatura no-binària? O dos pares o dues mares amb els fills de la mena que siguin? O qualsevol altra combinació possible?

És allò de riure, ni que sigui somriure, per no plorar. Però, en el fons, allò que m’avergonyeix (i em molesta) és que la inscripció d’Olmo (i Pau Víctor) es vulgui aconseguir amb els 100 milions per la venda avançada de seients VIP del Camp Nou remodelat a empreses de Dubai i Qatar. Recorden quan Joan Laporta parlava dels valors del Barça mentre a la samarreta de l’equip s’hi llegia Unicef?