Opinió

L’elefant a l’habitació

Les ins­crip­ci­ons de Dani Olmo i Pau Víctor ja tenen uns quants capítols escrits i encara en tenen alguns pen­dents d’escriure abans no dei­xin de ser car­nassa per a tot tipus de depre­da­dor. La veri­tat és que en fem un gra massa tots ple­gats. Fa temps que sabem que el Barça està exce­dit, que havia d’enca­bir una massa sala­rial mida XL en un espai talla S i no era pos­si­ble fer-ho sense escapçar la plan­ti­lla, i que això ha obli­gat a fer tota mena de mani­o­bres per pas­sar per l’adreçador i alhora com­pe­tir. El Barça està jugant aquest par­tit en infe­ri­o­ri­tat numèrica i en aquesta situ­ació –a més sense el Camp Nou ali­men­tant la maquinària econòmica– podrà jugar millor o pit­jor però al final la nota la posarà el resul­tat. I el resul­tat a dia d’avui, soroll ambi­en­tal a banda, és que el Barça ha fet el que calia per recu­pe­rar la regla 1:1 del fair-play i que Olmo i Víctor estan ins­crits de nou gràcies a una mesura pro­vi­si­o­nal, que té bas­tants números per con­ver­tir-se en ferma, perquè la seva no ins­cripció sí que era un esper­pent regla­men­tari.

La mà que mou el bres­sol

La reacció eufòrica de Joan Laporta s’entén, però s’entendrà encara més si uti­litza la roda de premsa con­vo­cada per dimarts que ve per expli­car fil per randa per què el Barça ha fet les coses com les ha fet en aquest cas, si no es podia evi­tar arri­bar a aquest extrem, què suposa la palanca que ha cal­gut acti­var per tor­nar a la regla 1:1 i com i quan espera sor­tir defi­ni­ti­va­ment d’aquesta situ­ació d’anor­ma­li­tat. Pot­ser lla­vors podrem par­lar també, amb tota l’extensió que mereix, de l’ele­fant que el fut­bol espa­nyol té a l’habi­tació amb un pre­si­dent de la Lliga Pro­fes­si­o­nal (Javier Tebas) i un pre­si­dent de la Fede­ració Espa­nyola (Rafael Louzán), que tenen con­trol total sobre el ter­reny de joc, sobre les regles del joc, sobre els calen­da­ris del joc, sobre els àrbi­tres del joc i sobre la justícia dis­ci­plinària del joc, i que alhora són segui­dors des­a­com­ple­xats d’un dels equips que hi com­pe­tei­xen, que és el Real Madrid. Perquè això sí que també és un esper­pent en una orga­nit­zació que pretén ser creïble, és a dir, ser neu­tral i actuar sem­pre amb rigor i una única vara de mesu­rar.

Escàndol, quin escàndol?

Perquè avui hi ha qui s’escan­da­litza perquè Olmo i Víctor podran jugar la final de la super­copa de diu­menge, però no s’escan­da­litza perquè Vinícius pogués jugar ahir aquesta com­pe­tició després d’haver agre­dit un rival i ser expul­sat per això en l’últim par­tit del Real Madrid a Mes­ta­lla. Així ho va veure tot­hom per TV, així ho va veure l’àrbi­tre del VAR, que va avi­sar el col·legiat de camp, i així ho va cor­ro­bo­rar aquest en els àudios gra­vats i fets públics. Tot i això, per alguna raó indes­xi­fra­ble l’àrbi­tre va reco­llir cable en la reacció de l’acta, exclo­ent-hi la defi­nició (“agressió”) i el con­text (“el joc atu­rat”) i igno­rant la reacció agres­siva del juga­dor bra­si­ler, a qui van haver d’aga­far perquè no s’abraonés con­tra el col·legiat. Segons el regla­ment, qual­se­vol juga­dor hau­ria d’haver rebut una sanció mínima de 4 par­tits per l’agressió, més 2 per la reacció airada amb l’àrbi­tre, però a Vinícius, el comitè dis­ci­pli­nari només n’hi ha posat 2, que són menys que els 3 que van impo­sar a Lewan­dowski per haver-se tocat el nas camí del ves­ti­dor o els matei­xos que van impo­sar a Flick per un lleu gest de con­tra­ri­e­tat sense ni tan sols diri­gir-se a l’àrbi­tre. Com diria l’ora­cle de Flo­ren­tino Pérez, “por qué?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)