Malgrat tot, a dos punts

El par­tit del Girona a Vitòria va ser soporífer. La difi­cul­tat per gene­rar oca­si­ons en atac posi­ci­o­nal és evi­dent, sobre­tot a domi­cili, on la versió de l’equip acos­tuma a ser força pobra. Ara bé, és inne­ga­ble que plan­tar-se al gener a dos punts del sisè, tenint en compte que la cursa d’obs­ta­cles que ha hagut d’anar superant Míchel des de l’agost sem­blava, per moments, ina­ca­ba­ble, és fran­ca­ment remar­ca­ble. “No ens podem entre­nar” ha estat una de les fra­ses més repe­ti­des pel tècnic des de l’inici de curs. No patei­xis, míster. Sense la copa ni, a par­tir del febrer, la Cham­pi­ons, us en podreu fer un fart. I ales­ho­res no hi haurà excusa perquè les famo­ses con­ne­xi­ons no fruc­ti­fi­quin.

Dit això, gene­ral­ment, quan el cos tècnic ha tin­gut set­ma­nes netes per tre­ba­llar, l’actu­ació a Mon­ti­livi ha estat con­vin­cent. Els par­tits con­tra l’Espa­nyol (4-1) o el Valla­do­lid (3-0) ho cor­ro­bo­ren. Per tant, si es fa un pas enda­vant com a visi­tant -parlo del joc més que dels resul­tats-, el club té una opor­tu­ni­tat d’or en aquesta segona volta de satis­fer les seves aspi­ra­ci­ons euro­pees. I és que, mal­grat l’exigència del calen­dari durant la pri­mera mei­tat de tem­po­rada, mal­grat l’allau de lesi­ons que va obli­gar a fer con­vo­catòries sota mínims, mal­grat la falta de gol, mal­grat tenir Tsy­gankov –el fut­bo­lista més deter­mi­nant– entre cotons i en hores bai­xes, mal­grat el ren­di­ment dece­be­dor d’alguns fit­xat­ges i mal­grat tenir per­fils sense suplir com l’orga­nit­za­dor a la medul·lar, el Girona és a dos punts d’Europa. Mal­grat tot.