Els fets que van suc­ceir amb l’afició del Mallorca després de les semi­fi­nals de la super­copa con­tra el Real Madrid a l’Aràbia Sau­dita, on algu­nes dones van patir asset­ja­ment sexual, toca­ments i bur­les als afo­res de l’estadi per part de segui­dors àrabs, van tor­nar a posar en el cen­tre del debat si aquesta com­pe­tició s’ha de con­ti­nuar dis­pu­tant en aquest país. La res­posta és clara i rotunda: no.

No és com­pa­ti­ble el nos­tre com­por­ta­ment, els nos­tres valors i l’ètica occi­den­tal amb el que ells seguei­xen explo­tant, que és la vio­lació dels drets humans a tots els nivells. S’ha de dir prou de forma imme­di­ata i dràstica. La “super­copa de la igual­tat” a què es va refe­rir Luis Rubi­a­les en el seu dia per tras­lla­dar aquesta com­pe­tició a l’Aràbia dista molt de la rea­li­tat. Sis anys després, tot con­ti­nua igual.

L’arri­bada de la super­copa, com tants altres esde­ve­ni­ments espor­tius a l’Aràbia Sau­dita, s’està uti­lit­zant com a un ele­ment de neteja de la soci­e­tat. No els està sor­tint bé, més que res perquè no s’ha avançat ni un mil·límetre. Des d’aquí, la pers­pec­tiva, per més que vul­guin ven­dre una altra cosa, és la quan­ti­tat de diners que s’embut­xa­quen. Ara bé, si això és més impor­tant que els valors i la dig­ni­tat de les per­so­nes, anem molt mala­ment. I, amb tot això, el nou pre­si­dent de la FEF, Rafael Louzán, ha obert l’opció de dis­pu­tar també allà la super­copa feme­nina. Una broma de mal gust.