Davant situ­a­ci­ons de gran estrès, ansi­e­tat i pressió, el cor­ti­sol s’enfila, el ritme cardíac i la res­pi­ració s’acce­le­ren i els músculs es ten­sen. I és sabut que una mus­cu­la­tura ten­si­o­nada és l’avant­sala de la lesió. Però és impor­tant dife­ren­ciar capítols pun­tu­als d’estrès (sans), intrínsecs a la pràctica de l’esport d’elit, com pugui ser afron­tar una tanda de penals, una final, la lluita per un títol o una meda­lla, del des­gast emo­ci­o­nal que poden gene­rar impon­de­ra­bles com el cas Olmo. Per a molts el cas Olmo és una car­peta que va que­dar tan­cada el 14 de gener després de la com­pa­rei­xença de Laporta i que es reo­brirà com a molt tard d’aquí a tres mesos quan s’esgo­tin els tem­pos de l’indult de la cau­te­laríssima, però per al gran dam­ni­fi­cat, el fut­bo­lista, la car­peta con­ti­nua oberta de bat a bat perquè tot l’estrès que li va gene­rar tota aque­lla situ­ació ha aca­bat tro­bant una fuga fisiològica. Les seqüeles van arri­bar diu­menge en forma de comu­ni­cat mèdic. Olmo té una sobrecàrrega al soli de la cama dreta. Res de greu. Però par­lem d’una sobrecàrrega per­fec­ta­ment rela­ci­o­na­ble amb tota l’angoixa vis­cuda. L’esport d’elit posa els músculs al límit i l’última cosa que neces­sita un espor­tista és patir un estrès afe­git extra­es­por­tiu que car­re­gui més la seva mus­cu­la­tura i la danyi. Lesi­o­nar-se pot ser inhe­rent al joc o fruit d’un col·lapse men­tal. La llicència d’Olmo ja és activa però ara ell és qui ha de sanar feri­des inter­nes. De moment ahir ja es va per­dre el Ben­fica-Barça. És el moment de les carícies a Dani Olmo.