El Tour del 1974 ha passat a la història per la cinquena victòria del belga Eddy Merckx, un dels grans mites del ciclisme. Però aquella edició també va quedar marcada per les protestes contra l’execució de Salvador Puig Antich i les accions que van dur a terme els Grups d’Acció Revolucionària Internacionalista (els GARI), una organització armada de caire llibertari que havia estat creada amb la voluntat d’estendre la lluita contra el règim franquista. El primer atemptat que van dur a terme va ser el metrallament del cònsol espanyol a Tolosa, una acció que pretenia evitar l’execució de Salvador Puig Antich. La mort d’aquest, el 2 de març del 1974, va multiplicar les accions dels GARI, i les va estendre a nous escenaris, entre els quals, el Tour de França.

La matinada del 16 de juliol del 1974, mentre la caravana de la ronda francesa descansava a Saint-Lary-Soulan i es preparava per viure una de les etapes reina, quatre explosions van afectar els cotxes dels equips espanyols que participaven en la prova, el KAS-Kaskol i La Casera-Peña Bahamontes, així com un vehicle de l’agència France-Presse i un hotel. Els actes de sabotatge també es van concentrar en l’ascens al cim de Tormalet, que van intentar bloquejar amb troncs. Pocs dies després, l’organització anarquista va reivindicar l’atemptat a través d’un comunicat en què explicaven: “Intervenint sobre el Tour de França, volem denunciar la complicitat dels organitzadors i dels corredors dels països democràtics, que no dubten a convidar i barrejar-se amb els representants del feixisme espanyol.” En el document també apareixia una reflexió genèrica sobre el paper de l’esport com a instrument de “despolitització de l’individu”, i es denunciava que els corredors que participaven en la prova ciclista eren esclaus forçats a treballar: “Aconsellem als participants espanyols que abandonin la cursa si no volen ser tractats com a representants conscients del franquisme, fet que ens obligaria a actuar en conseqüència, cosa que podria ser extremament desagradable per a ells.” A través d’una trucada al diari La Depèche Midi, un representant de l’organització havia estat més explícit i havia dit que la vida dels ciclistes espanyols corria perill si no abandonaven la prova de manera immediata. Un portaveu dels ciclistes va llegir un comunicat en què s’afirmava que ells “eren esportistes i no polítics”. Els atemptats no van aconseguir impedir que l’etapa es completés amb relativa normalitat.

Les accions dels GARI formaven part d’una onada d’atemptats sense precedents. En menys de vint-i-quatre hores van col·locar dues bombes a Andorra, una a la Caixa d’Estalvis Espanyola i una altra a l’edifici de Correus i Telecomunicacions; van atemptar contra el tren París-Irun a l’estació d’Austerlitz; i van incendiar tretze autocars amb matrícula espanyola aparcats al santuari de Lurdes. Els GARI van seguir actuant en territori francès, però sense incidir en la prova ciclista, que va poder acabar amb normalitat, sense incidents. L’organització anarquista, però, va seguir actuant en territori francès durant tot aquell estiu. La principal acció va ser l’atac al consolat espanyol de Tolosa. Després d’això, el GARI es va anar debilitant a causa de les actuacions policials.