L’horror de vendre’s la dignitat

El món és ple de con­tra­dic­ci­ons. Les hem de tram­pe­jar tots, des del més influ­ent fins al més anònim, però quan ens endin­sem en els nego­cis les con­tra­dic­ci­ons són de mag­ni­tud colos­sal. Si el Barça i el Madrid es van repar­tir 15 mili­ons d’euros en la final de la super­copa a l’Aràbia Sau­dita (8 i 7), el Barça i el Madrid es van enfron­tar en la super­copa de Leganés amb un botí de 45.000 euros (27.500 i 17.500). Ni més ni menys que una pro­porció de 333 a 1 que no tan sols no res­pon a cap sen­tit comú sinó que tam­poc repre­senta cap lògica comer­cial. Par­lar de dis­cri­mi­nació insul­tant és fer curt, tot i que vis­tes les difi­cul­tats per tirar enda­vant a pas de tor­tuga el con­veni col·lec­tiu de les juga­do­res, sor­pren­dre’ns del 333 a 1 fins i tot té un punt d’ingenuïtat.

Ara bé, la mesura de cor­recció que pro­posa aquest pre­si­dent de la Fede­ració Espa­nyola de Fut­bol que es diu Rafael Louzán és hor­ri­pi­lant. En lloc d’una super­copa a l’Aràbia Sau­dita, dues! Sí, també les dones. En lloc de reco­llir cable i dei­xar un lloc tan poc ama­ble amb les dones com van poder com­pro­var les segui­do­res del Mallorca –lamen­ta­ble, per tèbia i tar­dana, la reacció de Louzán–, doncs pro­po­sem allar­gar el con­tracte que venç el 2029 fins al 2034 i a veure si també com­pren la feme­nina. Sí, l’Aràbia Sau­dita, un país tan res­pectuós amb els drets de les per­so­nes que esta­bleix un doble cir­cuit de vida que separa els (i sobre­tot les) locals perquè els (i les) occi­den­tals puguin sen­tir-se com a casa en com­ple­xos hote­lers i d’oci on es pot viure a la manera dels ciu­ta­dans lliu­res. La hipo­cre­sia és lega­lit­zada per decisió del govern i blan­que­jada per totes les orga­nit­za­ci­ons euro­pees que hi desem­bar­quen atre­tes pels diners a cabas­sos: fórmula 1, Dakar, ten­nis... i tots els cam­pi­o­nats del món pos­si­bles a la gran rival veïnal Qatar. A veure quant tar­dem a expli­car que s’hi farà una sor­tida del Tour...

Louzán governa ara amb plena tran­quil·litat –con­dem­nat en pri­mera instància per pre­va­ri­cació, el Suprem l’acaba d’absol­dre– una ins­ti­tució que remena un munt de mili­ons i que merei­xe­ria diri­gents més escru­po­lo­sos que ell mateix, el seu ante­ces­sor Pedro Rocha i –per des­comp­tat– l’ínclit Luis Rubi­a­les, pen­dent de sentència. El diri­gent gallec, entre valent i insen­sat, també s’ha posat en con­tra Flo­ren­tino Pérez, pri­mer asse­ient Javier Tebas a la taula de la fede­ració i tot seguit denun­ci­ant les pres­si­ons per obte­nir favors arbi­trals que ha exer­cit l’ésser supe­rior que pre­si­deix el Madrid. Però, tor­nant a la super­copa, no tot s’hi val. Ja s’han aixe­cat veus de juga­do­res contràries a com­pe­tir en un lloc on anar amb pan­ta­lons curts exi­geix una con­dició de pri­vi­legi. Ara falta que els clubs enar­bo­rin d’una vegada la ban­dera de la dig­ni­tat. Ni que fos moment per anar blan­que­jant autocràcies i règims tota­li­ta­ris...

Men­tres­tant, que Louzán mogui el cul. La RFEF ha pres­su­pos­tat 380 mili­ons de des­pe­ses aquest 2025, amb algu­nes par­ti­des que segur que adme­ten revisió. Si Noru­ega, els EUA, els Països Bai­xos, Angla­terra, el Bra­sil o Austràlia han tro­bat la manera de pagar igual els i les seves inter­na­ci­o­nals, segur que hi ha marge per equi­li­brar el 333 a 1. I enmig de tanta dis­bauxa, sobta la inacció del govern esta­tal, que de tots els mili­ons que des­tina a les fede­ra­ci­ons espor­ti­ves n’envia més del 20% a la de fut­bol.