El món és ple de contradiccions. Les hem de trampejar tots, des del més influent fins al més anònim, però quan ens endinsem en els negocis les contradiccions són de magnitud colossal. Si el Barça i el Madrid es van repartir 15 milions d’euros en la final de la supercopa a l’Aràbia Saudita (8 i 7), el Barça i el Madrid es van enfrontar en la supercopa de Leganés amb un botí de 45.000 euros (27.500 i 17.500). Ni més ni menys que una proporció de 333 a 1 que no tan sols no respon a cap sentit comú sinó que tampoc representa cap lògica comercial. Parlar de discriminació insultant és fer curt, tot i que vistes les dificultats per tirar endavant a pas de tortuga el conveni col·lectiu de les jugadores, sorprendre’ns del 333 a 1 fins i tot té un punt d’ingenuïtat.

Ara bé, la mesura de correcció que proposa aquest president de la Federació Espanyola de Futbol que es diu Rafael Louzán és horripilant. En lloc d’una supercopa a l’Aràbia Saudita, dues! Sí, també les dones. En lloc de recollir cable i deixar un lloc tan poc amable amb les dones com van poder comprovar les seguidores del Mallorca –lamentable, per tèbia i tardana, la reacció de Louzán–, doncs proposem allargar el contracte que venç el 2029 fins al 2034 i a veure si també compren la femenina. Sí, l’Aràbia Saudita, un país tan respectuós amb els drets de les persones que estableix un doble circuit de vida que separa els (i sobretot les) locals perquè els (i les) occidentals puguin sentir-se com a casa en complexos hotelers i d’oci on es pot viure a la manera dels ciutadans lliures. La hipocresia és legalitzada per decisió del govern i blanquejada per totes les organitzacions europees que hi desembarquen atretes pels diners a cabassos: fórmula 1, Dakar, tennis... i tots els campionats del món possibles a la gran rival veïnal Qatar. A veure quant tardem a explicar que s’hi farà una sortida del Tour...

Louzán governa ara amb plena tranquil·litat –condemnat en primera instància per prevaricació, el Suprem l’acaba d’absoldre– una institució que remena un munt de milions i que mereixeria dirigents més escrupolosos que ell mateix, el seu antecessor Pedro Rocha i –per descomptat– l’ínclit Luis Rubiales, pendent de sentència. El dirigent gallec, entre valent i insensat, també s’ha posat en contra Florentino Pérez, primer asseient Javier Tebas a la taula de la federació i tot seguit denunciant les pressions per obtenir favors arbitrals que ha exercit l’ésser superior que presideix el Madrid. Però, tornant a la supercopa, no tot s’hi val. Ja s’han aixecat veus de jugadores contràries a competir en un lloc on anar amb pantalons curts exigeix una condició de privilegi. Ara falta que els clubs enarborin d’una vegada la bandera de la dignitat. Ni que fos moment per anar blanquejant autocràcies i règims totalitaris...

Mentrestant, que Louzán mogui el cul. La RFEF ha pressupostat 380 milions de despeses aquest 2025, amb algunes partides que segur que admeten revisió. Si Noruega, els EUA, els Països Baixos, Anglaterra, el Brasil o Austràlia han trobat la manera de pagar igual els i les seves internacionals, segur que hi ha marge per equilibrar el 333 a 1. I enmig de tanta disbauxa, sobta la inacció del govern estatal, que de tots els milions que destina a les federacions esportives n’envia més del 20% a la de futbol.