Vinícius és víctima del Madrid d’Asencio

Vinícius és un pobre nano amb una visió defor­mada de la rea­li­tat, un esclau del seu ego malmès que treu frus­tra­ci­ons per­so­nals al camp, o sigui, una joguina a mans de Flo­ren­tino, que el difa­marà quan la ver­go­nya ali­ena sigui insos­te­ni­ble. Vinícius no ho sap però tan sols ser­veix per blan­que­jar aquells que vomi­ten en pri­vat sobre les cau­ses que defensa amb acti­tud de pallasso mimat.

D’altra banda, Asen­cio repre­senta el ros­tre real d’aquest món que uti­litza el pobre Vinícius per ren­tar-se la cara, la impu­ni­tat abso­luta davant de qual­se­vol fet, la mirada arro­gant, la supèrbia de qui va amb el cap ben alt perquè con­si­dera que no s’ha de fer per­do­nar, o sigui, aquell tapar la falta des dels mit­jans afins perquè aquí el tema no es tracta de llui­tar con­tra el racisme sinó d’uti­lit­zar aques­tes cau­ses per silen­ciar les mer­des reals: Asen­cio és la per­so­ni­fi­cació del Madrid com a club estat.

Per això Asen­cio sim­bo­lit­zarà aquesta invi­o­la­bi­li­tat que adora una part de Madrid i detesta una bona part de Bar­ce­lona, i a més, el seu llen­guatge no ver­bal al camp dei­xarà Ser­gio Ramos en un record ama­ble, en una nostàlgia dels dies que la gran­desa d’un juga­dor no era l’argu­ment per tapar impu­ta­ci­ons per difon­dre vídeos sexu­als de menors: Asen­cio és l’essència d’aquest Madrid que aca­barà llençant Vinícius quan no el neces­siti.