El 4 de maig del 2022, el Barça va subscriure un conveni amb Òmnium Cultural a través del qual el club es comprometia a promoure la llengua, la cultura i el país. L’acord, que es va signar en un espai ben simbòlic (la llotja dedicada al president Suñol), era plenament coherent amb la trajectòria d’un club que, des de fa més de cent anys, s’ha compromès amb el país fins a esdevenir-ne una peça indestriable. En el document que van signar els presidents Xavier Antich i Joan Laporta es preveia que el Barça donaria suport a les iniciatives de la societat civil i de les institucions a favor de la llengua i la cultura catalanes i a totes aquelles accions democràtiques a favor dels drets i les llibertats de Catalunya i que el club recolzaria “totes aquelles accions democràtiques a favor dels drets i les llibertats de Catalunya” i faria costat al poble català “en el seu lliure exercici del dret a decidir el seu futur”.

El conveni va provocar urticària. L’endemà mateix, Societat Civil Catalana va acusar Joan Laporta de “posar el Barça al servei del separatisme” per l’acord amb Òmnium, a la qual qualificaven com “una de les entitats que més activament van promoure la insurrecció del 2017”. I arribava a la conclusió que “una vegada més, el nacionalisme s’apropia i instrumentalitza institucions que haurien de ser de tots, com ha fet amb la llengua, la televisió, la Generalitat, les festes pròpies de Catalunya o l’educació”; un totum revolutum en què s’obviava un aspecte essencial: que l’acord el signaven dues entitats privades.

Com ens podem imaginar, les atzagaiades també van arribar des de la premsa. El diari digital El Español tenia molt clar que “Laporta polititza el Barça” a través d’aquell acord, que qualificava com a “polèmic”. OkDiario encara anava més enllà i sentenciava que Joan Laporta havia “lliurat el Barça a l’independentisme”. I s’entretenien a buscar els antecedents d’una “deriva independentista que va començar el 2004, quan el president va subscriure un contracte per donar classes d’història i cultura catalanes als fitxatges blaugrana amb aquesta organització [en referència a Òmnium]”. Unes classes que, com es poden imaginar, van provocar que els jugadors culers passessin a engruixir les manifestacions independentistes. Per la seva banda, el diari en paper ABC considerava que l’acord formava part de “l’apropament de Joan Laporta al moviment independentista” d’ençà que havia guanyat les eleccions a la presidència del Barça; i reconeixien que “mai havia amagat la seva ideologia política”. Per la seva banda, l’edició de La Razón se centrava en el vessant filològic i no veia en el conveni un acord per promoure la llengua catalana, sinó més aviat una estratègia per “marginar el castellà en l’esport”. De fet, feia anys que el diari madrileny estava advertint que el president Joan Laporta tenia l’objectiu, inconfessable, de convertir el Camp Nou en “el temple del separatisme”. Una referència que es van treure de la màniga quan el club va decidir cedir l’estadi per a la celebració de la consulta sobre la independència. Ja ho veuen, el conveni va provocar reaccions molt diverses i més d’una indigestió.