A molts els va sorprendre que el Girona incorporés Arthur Melo aquest mercat d’hivern. Hi ha arguments: el brasiler és un futbolista que, des que va sortir del Barça, no ha acabat de rutllar, amb experiències molt poc fructíferes a la Juventus (club al qual encara pertany) i el Liverpool. Té 28 anys i, en casos així, generalment s’acostuma a pensar que el jugador ja no s’acostarà a la seva millor versió, la d’un migcampista top que quan jugava a l’entitat blaugrana va tenir un valor de mercat de 70 milions d’euros. Però això no ha de ser així per força. De fet, hi ha molts casos de jugadors que semblava que, arribats a un punt de la seva carrera, ja no podrien oferir un rendiment òptim i que han aconseguit ressorgir. I no cal anar gaire lluny. El Girona ja l’ha fet, aquest tipus de fitxatge, i li ha sortit bé. David López n’és un exemple: un futbolista que va aterrar a punt de fer 33 anys i que venia de jugar poc a l’Espanyol, per culpa de les lesions, i s’ha convertit en algú capital per a Michel. Daley Blind, tres quarts del mateix: es va presentar també amb 33 anys, després de participar poc a l’Ajax i al Bayern, i també és fonamental per al tècnic. Com Donny van de Beek: que amb 27 anys i després d’una irrupció prometedora a l’Ajax pràcticament no va jugar ni al Manchester United, ni a l’Everton ni a l’Eintracht de Frankfurt i ara està aportant. Són jugadors als quals al Girona no podia accedir en el seu millor moment, però que en l’instant just sí que hi ha pogut accedint i els està traient rendiment. Per què no pot passar amb Arthur? Tampoc no fa tant, la temporada passada, en què va jugar cedit a la Fiorentina, va fer-ho molt bé i va ser un dels artífex perquè els de Florència arribessin a la final de la Conference League. Trobo que està ben tirada, el temps dirà si és un encert.