Sé que estic força sol en això, però m’he quedat amb les ganes amb Vitor Roque. El futbol em resulta incomprensible tot sovint. Ja des del principi, quan va arribar al Barça el gener de l’any passat amb 18 anys, es va generar un corrent d’opinió que posava l’ombra de la sospita en el seu fitxatge. I a això, amb el que sabem, no hi trobo gaire sentit. El Barça va signar per 30 milions d’euros (els 31 en variables els hauria pagat sí Vitor Roque s’hagués convertit en un jugador de classe mundial) a un davanter que estant en edat juvenil s’havia inflat a fer gols a la primera divisió del Brasil. A priori, no em sembla mal tirada. I, després, amb prous feines va poder demostrar res. Sota les ordres de Xavi Hernández va disputar només dos partits de titular, dels 16 en què va participar, i va marcar dues dianes. Tot i això, en les poques estones en què va participar, majoritàriament d’extrem esquerre, una posició que no és la seva perquè ell és punta, em va agradar. Em va semblar més que interessant: molt mòbil, insistent en les desmarcades de ruptura, potent i amb molt instint per al gol. No puc considerar si era vàlid o no perquè amb el que li vam veure de blaugrana (només 353 minuts), no se’n pot fer un judici. Amb bon criteri, perquè entenc que el que necessitava era jugar, ja amb Hansi Flick va marxar cedit al Betis aquest estiu. I allà, amb més protagonisme (33 partits, 19 com a titular, en què ha fet 7 gols en un total de 1.734 minuts), ha reforçat aquestes virtuts que va mostrar de culer, encara que no ha fet una eclosió impactant. Com ja li va passar al Barça, de verd-i-blanc acostumava a tenir una ocasió clara gairebé sempre que jugava (cosa que no és fàcil), però no encertava. En la lliga aquest curs, n’ha malbaratat 9, concretament, que si n’hagués endreçat la meitat, serien 4 gols més que potser ho haurien canviat tot plegat. Tot té un procés i no tothom abasta la millor versió tan aviat. Cal temps i paciència, i encara més amb un nano a qui d’un dia per l’altre li va canviar completament la vida, i amb Vitor Roque no n’hi ha hagut. La setmana passada tot just va fer 20 anys i, de fet, a aquesta edat, dos davanters d’època com han estat Luis Suárez i Robert Lewandowski jugaven al Groningen (Països Baixos) i al Lech Poznan (Polònia). No dic que hagi de ser tan bo com ells, no ho puc saber, i el més normal és que no, però la seva carrera tot just ha començat.