Opinió

La sinergia de Jordi Garcia

El galli­ner de l’hoquei sobre patins s’esva­lota sem­pre que el Barça no gua­nya la copa. La gent de Sant Sadurní, Vic o el Ven­drell sur­ten al car­rer a cele­brar-ho. És nor­mal. La majo­ria de títols cauen del cantó blau­grana. Ara li ha tocat al Reus, que ja en duia set de gua­nya­des, però que no l’aixe­cava des del 2006 a Llo­ret. Cer­ta­ment, l’equip roig-i-negre havia vis­cut mol­tes decep­ci­ons en la com­pe­tició maleïda des que el 1990 l’equip la va per­dre con­tra el Domi­ni­cos a Alco­ben­das quan l’havia donat per gua­nyada abans d’hora. Jordi Gar­cia, amb un gol en el dar­rer segon, va tan­car aque­lla ferida històrica en la final de la pae­lla de Llo­ret, que es va endar­re­rir perquè el terra rellis­cava per un dinar fet hores abans. Coses de l’hoquei. Ara, amb un equip segu­ra­ment infe­rior al que tenia el curs pas­sat, Gar­cia ha cons­truït un bloc de nivell que gira al vol­tant de tres inter­na­ci­o­nals super­la­tius –Càndid Ballart, l’ultra­go­le­ja­dor Martí Casas i el direc­tor Marc Julià– i que compta amb l’ADN de Joan Sal­vat i la sobri­e­tat impa­ga­ble de Maxi Oruste. La resta –Diego Rojas, Fer­ran Giménez, Gui­llem Jansà, Car­les Casas, Pol Martínez, Nil Viña–, són uns joves, nens, deia el tècnic amb el títol a la but­xaca, que seguei­xen el pla de vol amb dis­ci­plina, tenen qua­li­tat i futur i hi van. La siner­gia resul­tant és el campió de copa, un Reus que no té la millor plan­ti­lla de les que han jugat a Cala­fell però que ha mode­lat un pro­jecte a par­tir del rigor defen­siu. No ende­vi­na­rien mai de què jugava Jordi Gar­cia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.