El VAR s’està carregant l’essència del futbol, un esport molt més senzill del que ens estan fent creure amb la multitud de polèmiques que envolten tots els partits. Cap se’n salva. En els darrers dies, ho hem viscut en la tornada de l’eliminatòria dels vuitens de final de la Champions entre l’Atlético i el Real Madrid, amb un penal anul·lat a Julián Álvarez per un doble toc a la pilota a l’hora de xutar. Una decisió que va generar molta controvèrsia i que va obligar la UEFA a donar explicacions i adjuntar un vídeo –per cert, amb molt mala qualitat–, perquè tothom pogués comprovar que la decisió del col·legiat Szymon Marciniak, a instàncies del VAR, havia estat la correcta, tot i que t’hi has de fixar molt per arribar a veure-ho.

També l’Espanyol ha alçat recentment la veu per l’atracament a Son Moix, amb un tram final molt polèmic en què l’àrbitre va assenyalar fins a tres penals en contra dels periquitos, amb la col·laboració de Del Cerro Grande des del VAR. Una actuació arbitral inèdita i que ha deixat indignada tota la parròquia blanc-i-blava, i amb tota la raó del món.

Aquests són dos de la multitud d’exemples que es podrien explicar només d’aquesta última setmana i que et fan replantejar si de debò era necessària i ha estat correcta la implantació del videoarbitratge. L’eina que havia de salvar el futbol s’està convertint en la més odiada pel seu intervencionisme constant i, més que fer aquest esport més just, l’està embolicant.