Jo, home de poca fe, no ho tenia gens clar. Fem fora Xavi després d’una tem­po­rada dece­be­dora? Ho entenc, però Hansi Flick no em con­venç. Rega­lem Gündo­gan i fit­xem Dani Olmo? És un juga­dor genial, però em pre­o­cupa la seva fra­gi­li­tat. Ens que­dem Lewan­dowski sense inten­tar col·locar-lo a algun país llunyà? Tin­drem sort si fa 10 gols aquesta tem­po­rada. En Rap­hinha? Hi posa molt de cor però no fa gols. En Lamine Yamal? Hi posa màgia, però no es pot posar l’equip a l’esquena a la seva edat. I no em facis par­lar d’en Fer­ran Tor­res. I qui tenim al mig del camp, si no fit­xem Zubi­mendi? Fa dues tem­po­ra­des que en Pedri no és el mateix. En De Jong ni hi és ni se l’espera. En Gavi, lesi­o­nat. L’alter­na­tiva? Alguns juga­dors del filial que pin­ten bé però que estan verds. I en la defensa? El mateix pro­blema: en Cubarsí és massa jove; l’Iñigo Martínez, massa vell; l’Araujo no té per­fil Barça; en Balde no té seny; en Koundé en té massa, i l’Eric García és massa dèbil. Sort en tenim, d’en Ter Ste­gen... fins que se’ns lesi­ona. I men­tres­tant, el Real Madrid es reforça amb Mbappé. Tots aquests pen­sa­ments em per­se­guien els pri­mers mesos d’aquest nou pro­jecte del Barça, i jo els dei­xava pren­dre pos­sessió del meu cor tot per­su­a­dint-me que és millor pre­pa­rar-se per a un any dur des del prin­cipi que tor­nar a patir una altra vegada a final de tem­po­rada. Quin plaer haver-me equi­vo­cat tant! Ja en aquest moment, passi el que passi, reco­nec que, els meus dub­tes d’estiu, me’ls estic men­jant amb pata­tes. I compte, que són pata­tes bra­ves! Això només és l’ape­ri­tiu.