Oda al Peníscola i el Jairis
Cap de setmana gloriós per a Peníscola (Baix Maestrat), amb uns 8.200 habitants, i Alcantarila (Múrcia), que en té al votant de 43.000. Tots dos van celebrar la copa dels seus respectius esports més emblemàtics contradient la lògica i els pressupostos a partir de la tàctica dels seus grans entrenadors i de la fe i la tècnica dels seus jugadors i jugadores. En esport, per sort, de vegades dos i dos sumen el que calgui i més. El Peníscola de futbol sala arribava a la copa amb baixes significatives i va apallissar el Barça per 8-2 en la semifinal i va guanyar el Palma, campió d’Europa en les dues darreres edicions, en la final. No és cap casualitat que sigui el líder de la primera divisió. Ni que guanyés en la lliga al Palau per 3-7. Sap a què juga i s’adapta al que convingui. La màgia del veterà Juanqui enlluerna i el seu porter, Gus, és ara internacional per primera vegada amb 45 anys. Per fer-ne una sèrie de Netflix. Al bàsquet, l’Spar Girona no va saber tancar el partit de la semifinal contra el Jairis del tècnic urgellenc Bernat Canut. L’equip murcià, amb la catalana Aina Ayuso d’MVP del torneig, va saber derrotar el València, el campió anterior, en els quarts de final, remuntar contra les gironines quan ho tenia molt complicat en el segon partit i superar un equip tan expert en finals com l’Avenida per aixecar el títol. El debut somiat d’un grup en què també juga una altra catalana, Txell Alarcón, i que va esmicolar els pronòstics partit rere partit. Enhorabona a tots dos.
