La Copa de la Reina demostra que, avui dia, el bàsquet femení és més competitiu i, en conseqüència, molt més emocionant, que el futbol. No només ha augmentat la qualitat tècnica dels partits, amb cistelles estratosfèriques, jugades de talent i més anotacions, sinó que les diferències entre els equips s’han reduït fins al punt que els favorits poden perdre a qualsevol pista. Ho corrobora la victòria del debutant Jairis (enhorabona, Bernat!) i que els grans van suar de valent fins a l’última jugada en els quarts. Per sort, s’han acabat les pallisses habituals i les lligues monopolitzades per dos equips. L’argumentari seria perfecte si no fos perquè diumenge el Barça femení es va encaparrar a perdre per primera vegada contra el Madrid, després de 18 partits amb innombrables golejades. La gesta blanca podria albirar l’inici d’una competitivitat sana, però l’escàndol del gol anul·lat al Barça serà la carta de presentació dels poders fàctics madrilenys que, per la diferència abismal existent, els ha costat entendre que també poden robar i construir un relat que els faci víctimes d’un complot des de la perifèrica Barcelona. L’al·licient proper que li espera al futbol femení és observar el que fabricaran des de Madrid per derrotar el Barça. El bàsquet, en canvi, de moment juga a un altre nivell, molt més atractiu, i en què és un goig viure com a espectador l’emoció dels partits, com el títol de copa, que t’atrapen fins a la botzina final.