L’Espanyol, en bones mans
El que està aconseguint Manolo González a la banqueta de l’Espanyol té un mèrit enorme. El gallec no deu ser l’entrenador més mediàtic ni el que té més experiència de primera divisió, però sí que té les idees molt clares i les ha aconseguit transmetre a la perfecció a una plantilla justa de qualitat però que va a mort amb tot el que proposa el seu tècnic. La seva passió i energia es palpa al terreny de joc. L’Espanyol és un equip a imatge i semblança del seu entrenador. Aquest és l’èxit.
A hores d’ara, ja ningú pot dubtar de les seves capacitats. Sens dubte, és el millor entrenador que pot tenir l’Espanyol per aconseguir l’objectiu de la permanència. Des que va agafar la banqueta del primer equip, el 12 de març de l’any passat, ha anat obrant petits miracles, sempre sense fer soroll. El primer, i el que més mèrit té de tots, va ser aconseguir l’ascens quan ningú no en donava ni un duro. Va arribar ell i l’equip va créixer fins a assolir l’objectiu. Enguany, ja a primera i amb una plantilla que no és la idònia per les dificultats econòmiques en què es troba l’entitat blanc-i-blava, estan lluitant contra vent i marea per salvar-se. No ho tindran fàcil, però les sensacions que desprèn l’equip inviten a l’optimisme. Els dos empats contra l’Atlético –l’últim, aquest cap de setmana a l’RCDE Stadium– i la victòria contra el Real Madrid en la segona volta de la lliga, expliquen el caràcter d’aquest equip i el de Manolo González. Incansables fins al final.