És possible que en veure el títol d’aquest article molts lectors pensin que el seu contingut versarà sobre el jove talent del Barça i que s’ha produït un error tipogràfic. Tanmateix, la “i” no és, ni de bon tros, una equivocació. Tal com va revelar el periodista Sique Rodríguez, Lamine i Yamal són les dues persones que van obrir les portes de la seva llar a Mounir i Shaila, els pares del cèlebre futbolista, quan, tot just arribats a Catalunya, no podien pagar un lloguer. En agraïment per l’acollida, els van prometre que si mai tenien un fill portaria els seus noms. La resta de la història fins a convertir-se en un referent mundial ja és prou coneguda per tots.

Quan l’ofensiva antiimmigratòria, propiciada pels discursos extremistes, ha desembarcat a les costes catalanes, tal com ha confirmat la darrera enquesta del CEO, la història de Lamine i Yamal ens alliçona sobre la importància d’acollir qui busca una oportunitat a la vida i un millor futur per als seus éssers estimats. Ningú no podia imaginar que aquella acció anònima i solidària formaria part de la història d’un dels millors futbolistes del món i es donaria a conèixer arreu del planeta. Tant de bo el record d’aquest nom lligat a l’èxit i la fama no ens faci oblidar el gest solidari que roman en el seu origen. De Lamine Yamal, només n’hi ha un, però tots podem ser Lamines i Yamals disposats a ajudar els altres. Un auxili que pot resultar més transcendent del que ens pensem i que en un futur pot repercutir positivament en les nostres vides. Així, més enllà de celebrar títols efímers, contribuirem a construir una societat més humana.