Sis punts en noranta minuts
Avui és diumenge i he acabat d’escriure un article per al diari que no veureu publicat. No vull escriure articles enfadats. Deixaré les crítiques per al final de temporada. Em sap greu que no hàgim sabut o pogut gaudir del que havia de ser l’any que generés més il·lusió de la nostra història, però d’això ja en parlarem.
Avui és diumenge i estic desil·lusionat amb el joc de l’equip a la primera part a Montjuïc. Sense ànima, sense empenta, sense convicció, sense pilota, sense massa coses. A la segona part ho hem arreglat, però hem topat amb la impotència del que se sap i és inferior. Un calvari a l’estadi on l’any passat ens vàrem coronar.
Avui és diumenge i escric un altre article pensant en dissabte, 5 d’abril. Un dia que marcarà moltes coses, un six-pointer contra un Alavés que vam guanyar a Vitòria, de carambola, en un matx on no vam merèixer massa res. Guanyar és la tranquil·litat, perdre és un pas més cap a l’espadat, empatar és allargar la incertesa d’un final de temporada que es farà ben segur massa llarg.
Avui és dissabte i espero que anirem al camp amb el cap alt i amb ganes d’animar. Anirem a Montilivi pensant que avui toca, però amb la por de les darreres jornades enganxada a l’esquena. Avui no hi haurà retrets. Aquest partit és el més important de la temporada, i no el del Parc del Prínceps. Només demanem als jugadors que ho entenguin i que honorin l’escut. Ens juguem sis punts en noranta minuts. Volem i hem de quedar-nos a primera.
