El Noia, com si fos un títol

Dijous passat, el remodelat Ateneu Agrícola de Sant Sadurní va fer goig. Un ple de gom a gom i una simbiosi mística entre l’afició d’un poble –l’hoquei sobre patins sempre ha estat un esport de pobles– i l’equip, el Noia Freixenet. Diu el capità Aleix Esteller que s’ha recuperat el caliu d’any enrere. Certament. La final de l’OK Lliga del curs passat contra el Barça va marcar un abans i un després. Tot i la derrota, el Noia va plantar cara i el públic s’hi va lliurar. Anys de ciment havien quedat enrere per veure un equip llavors dirigir per Pere Varias que sabia conjuntar perfectament la veterania i la joventut i que aquest curs, amb el tècnic madrileny Carlos Cortijo, ha seguit fent parlar. Tant ser subcampió d’una OK Lliga en què hi ha el Barça com arribar a la final a quatre de la lliga europea, tal com estan les coses i el potencial dels equips portuguesos, és tota una gesta. La final a quatre del Palau del 2008 la van jugar quatre equips de l’OK Lliga: el Barça, campió, el Reus, subcampió, el Vic i el Liceo. Des de llavors, ha plogut molt i els darrers campions d’Europa són portuguesos. L’aquelarre es va escenificar l’any passat en la final a quatre de Porto amb quatre equips de la lliga de Portugal. Enguany, el Noia els ha esguerrat el pòquer amb força menys recursos econòmics. A l’Ateneu hi han perdut el Barça, el Porto i el Reus i hi ha empatat el Barcelos, el rival a Matosinhos el dia 10 de maig en la semifinal. No es estrany, doncs, que l’afició hagi celebrat la classificació com si fos un títol.