Opinió

El Barça escrit

El 24 d’abril pas­sat, dins dels actes com­me­mo­ra­tius del 125è ani­ver­sari de la fun­dació del club i amb motiu de la diada de Sant Jordi, Barça One va dedi­car el videopòdcast men­sual La llotja del 125 a les rela­ci­ons entre bar­ce­lo­nisme i lite­ra­tura. A més, en el marc d’aquest reco­nei­xe­ment als escrip­tors que han plas­mat la seva passió pel club en parau­les, es va lliu­rar el premi inter­na­ci­o­nal Manuel Vázquez Mon­talbán de peri­o­disme espor­tiu a la revista Panenka.

Vázquez Mon­talbán pot ser con­si­de­rat el màxim expo­nent entre els intel·lec­tu­als culers que van dedi­car una part de la seva obra periodística i literària a refle­xi­o­nar sobre les vicis­si­tuds del club i el sen­tit de l’afició bar­ce­lo­nista. No només pel gran nom­bre d’escrits –els més impor­tants dels quals els vaig reco­pi­lar a Manuel Vázquez Mon­talbán. Barça, cul­tura i esport (Base, 2018)–, sinó, sobre­tot, per la seva con­cepció del sig­ni­fi­cat “més que un club”, sin­te­tit­zat en la cèlebre fórmula “exèrcit simbòlic des­ar­mat de la cata­la­ni­tat”, i la seva difusió arreu del món.

Com explica molt bé Ramon Besa, abans del relat de l’equip –fut­bolístic– desen­vo­lu­pat per Johan Cruyff, hi va haver el relat del club –iden­ti­tari– ela­bo­rat per Vázquez Mon­talbán. En la pro­posta ofen­siva cruyf­fista des­ta­quen con­cep­tes com ara el joc de posició, la con­ser­vació de la pilota, la recerca del ter­cer home, la com­bi­nació mit­jançant pas­sa­des, l’ampli­tud per obrir espais inte­ri­ors, la sor­tida jugada des del por­ter, la línia de defensa avançada i la pressió alta. En for­mu­lació mon­tal­ba­ni­ana del sim­bo­lisme del club, hi tro­bem el lli­gam amb la història del poble català, la con­si­de­ració del Real Madrid com el repre­sen­tant del cen­tra­lisme espa­nyol, la inte­gració dels immi­grants a la cul­tura del país, el com­promís de tots els sec­tors soci­als amb la con­ser­vació de la iden­ti­tat cata­lana i la subli­mació èpica de la rei­vin­di­cació naci­o­nal de Cata­lu­nya. Una dimensió extra­es­por­tiva que, més enllà dels diri­gents i dels juga­dors de torn, per­viu entre els segui­dors culers i explica la seva fide­li­tat tot i les des­fe­tes.

Sense excloure’s ni con­tra­po­sar-se, avui dia exis­teix un cert dese­qui­li­bri entre aquests dos relats (pot­ser aquest és un dels motius per enten­dre la manca de suport a l’equip en un dels períodes més difícils de l’enti­tat). El lema del 125è ani­ver­sari, Volem la pilota, reflec­teix la pri­o­rit­zació del joc per sobre de la iden­ti­tat a l’hora d’expo­sar al món la idi­o­sincràsia bar­ce­lo­nista. El con­si­de­rat “ADN Barça” té en els joves juga­dors for­mats a la Masia un ves­sant iden­ti­tari, rei­vin­di­cat als anys noranta pel mateix Mon­talbán. Ara bé, l’aposta pel plan­ter és força dis­contínua i res­pon més a les difi­cul­tats econòmiques o al con­ven­ci­ment d’alguns entre­na­dors con­crets que no pas a l’essència d’un club acos­tu­mat a acu­dir al mer­cat per aixe­car tro­feus.

La majo­ria de les nove­tats literàries bar­ce­lo­nis­tes que podem tro­bar a les lli­bre­ries, així com l’opinió publi­cada en els mit­jans, se cen­tren en aspec­tes tàctics, històrics o biogràfics. Cal, però, un Barça escrit dife­rent de l’estric­ta­ment fut­bolístic, és a dir, la cons­trucció d’un relat sobre el club que vagi més enllà del que suc­ce­eix al camp i dels seus pro­ta­go­nis­tes, capaç de gene­rar entre els afi­ci­o­nats un com­promís i una iden­ti­fi­cació que ultra­passi el resul­tat del par­tit. A través de Rijka­ard, Guar­di­ola, Luis Enri­que i Xavi, el cruyf­fisme s’ha anat desen­vo­lu­pant i ade­quant a l’evo­lució del joc per con­ti­nuar amb els èxits espor­tius. Entre els peri­o­dis­tes i escrip­tors culers, també neces­si­tem figu­res de referència dis­po­sa­des a adap­tar el lle­gat mon­tal­banià sobre el “més que un club” als temps actu­als. Un bar­ce­lo­nisme iden­ti­tari cons­ci­ent que “les victòries i les der­ro­tes no depe­nen de la poli­tit­zació simbòlica del club” i que eviti apel·lar al vic­ti­misme per jus­ti­fi­car les pròpies erra­des.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.