Tadej Poca­gar (1998) va sumar el seu ter­cer tri­omf, el segon seguit, en la Lieja-Bas­togne-Lieja, la degana de les clàssi­ques i el quart dels cinc monu­ments del calen­dari ciclista. El campió del món ha pujat al podi de tots els que s’han dis­pu­tat aquest 2025, sent ter­cer en la Milà - San­remo, segon en la París Rou­baix en el seu debut a l’Infern del Nord, als antípodes de la seva zona de con­fort. Ja va gua­nyar la Volta a Flan­des –segona victòria– i la cursa que com­pleta el Tríptic de les Arde­nes, que obria sent segon en l’Ams­tel Gold Race i apun­tant-se la Fletxa Valona que­dant-se sol al mur d’Huy. Eddy Merckx el 1969 i el 1975 i Sean Kelly, que en el Tour de França té en el quart lloc la seva millor gene­ral el 1985, els anys 84 i 86, són els únics que havien acu­mu­lat qua­tre podis monu­men­tals el mateix any. L’eslovè, doncs, serà el pri­mer en sig­nar la maneta si a la tar­dor gua­nya en la Volta a la Llom­bar­dia, de la qual és el ven­ce­dor de les qua­tre últi­mes edi­ci­ons (2021-24).

Poga­car (1998) té nou monu­ments, tres Tours i un Giro i, amb l’actual sis­tema de punts de l’UCI, seria el quart en el pal­marès de tots els temps, dar­rere Merckx, Ber­nard Hinault i Fausto Coppi. El millor de la pri­ma­vera? Veure com cau a l’Strade Bianche, s’aixeca i gua­nya, que en la cursa de la cer­vesa, al podi de la qual va ser l’únic que se la veu, s’escapa a 42,5 km, Mat­tias Skjel­mose i Remco Eve­ne­poel –tots dos nas­cuts el 2000– l’atra­pen a 8 i es juguen el tri­omf a l’esprint i, sobre­tot, que Pogi fos el més vell dels deu pri­mers de la Fletxa Valona.