Opinió

La màgia de Lamine

Pas a pas, el Barça de Hansi Flick està trans­for­mant una tem­po­rada de veure-les venir en una cam­pa­nya històrica. La super­copa i la copa ja són al sac i la lliga està ben encar­ri­lada, és cert, però la sola presència de l’equip en les semi­fi­nals de la Cham­pi­ons (deu anys després) ja és una festa. No és el gla­mur, ni l’allau de premsa estran­gera, és el cuc, l’emoció, la moti­vació de saber-se a tocar del gran premi. Pot­ser va ser aquest esce­nari o pot­ser l’ordre natu­ral de les coses, però Lamine Yamal va triar el par­tit d’anada amb l’Inter –el seu par­tit 100 amb el Barça– per enviar al món el seu mis­satge d’amor al fut­bol, la seva millor inter­pre­tació des que va debu­tar en el pri­mer equip i la seva can­di­da­tura a les pròximes Pilo­tes d’Or. Fal­ten parau­les per expli­car el que Lamine va ser capaç de crear i gene­rar durant els minuts que van seguir al 0-2 de l’Inter. Els seus dri­blat­ges, la seva visió i la seva gosa­dia van aixe­car un par­tit que havia començat amb el Barça levi­tant i els ita­li­ans tocant de peus a terra. Tots els super­po­ders que han fet créixer l’equip de Flick els últims vuit mesos van bro­llar de les seves botes per recu­pe­rar la ini­ci­a­tiva del par­tit amb l’1-2 i per fer tron­to­llar la for­ta­lesa d’Inzaghi, des­bor­dant una vegada i una altra fins a inven­tar-se una altra versió del gol de Pelé, que no va entrar (perquè va anar al tra­ves­ser), però que ja és viral per la ima­gi­nació, la inver­sem­blança, la velo­ci­tat d’exe­cució i el vol­tatge que va endo­llar a l’equip. El 3-3 no fa justícia, però queda Milà i, passi el que passi, queda clar que anar a Montjuïc a veure el Barça ha dei­xat de ser una pega.

A 7 par­tits del ple

Arri­bar al mes de maig amb pos­si­bi­li­tats de gua­nyar-ho tot no és un títol, però és una con­questa per al Barça després d’uns anys des­ca­val­cat de l’elit euro­pea per demèrits pro­pis. La qüestió és que ho pot acon­se­guir, perquè ho té a set par­tits. La super­copa va caure al mes de gener gole­jant el Madrid en la final. La copa va caure dis­sabte pas­sat també davant el Real, aquest cop en la pròrroga. La lliga està més a prop que lluny, amb 4 punts d’avan­tatge sobre els blancs, el 0-4 del Ber­nabéu i cinc jor­na­des per al final inclòs el clàssic a Montjuïc. I en la Cham­pi­ons, espera el cara o creu de Milà i, si va bé, la final de Múnic con­tra el PSG o l’Arse­nal. Sigui com sigui, el Barça mar­xarà amb el sarró ple. Amb els dos, tres o qua­tre títols que gua­nyi, amb una plan­ti­lla millo­ra­ble però plena de talent, joven­tut i com­promís, i amb la cer­tesa d’haver recon­nec­tat amb la seva afició i d’estar molt més a prop de recon­que­rir el pres­tigi, l’atrac­tiu i el cer­cle virtuós que ha de fer el club sos­te­ni­ble.

Elles ja hi són

Per dife­rent que sigui el con­text de les com­pe­ti­ci­ons mas­cu­lina i feme­nina, és obli­gat atu­rar-se a valo­rar el que estan fent les fut­bo­lis­tes del Barça, que també són a uns pocs par­tits (6) del seu ple o, més ben dit, de repe­tir-lo per segona tem­po­rada con­se­cu­tiva. Mal­grat el canvi de lide­ratge a la ban­queta, mal­grat l’adeu de Mari­ona Cal­den­tey i una certa reno­vació de plan­ti­lla i mal­grat els dub­tes a l’inici del recor­re­gut, l’equip de Pere Romeu ha man­tin­gut el nivell que fa un any, sota el guiatge de Jona­tan Giráldez, va fer pos­si­ble el pòquer de títols. De moment té la super­copa al sac. En la lliga li que­den tres jor­na­des asse­qui­bles per con­cre­tar el seu lide­ratge (4 punts d’avan­tatge) i després vin­dran les finals de la copa con­tra l’Atlético i de la Cham­pi­ons con­tra l’Arse­nal. D’elles s’espera que ho gua­nyin tot, és clar, com si fos cosa fàcil... Però passi el que passi, la seva tem­po­rada torna a ser excel·lent, tant pels títols que acabi sumant al pal­marès del club, com per haver-se gua­nyat el lloc en la final la Cham­pi­ons per cinquè any con­se­cu­tiu i sisè en les set últi­mes edi­ci­ons. És una autèntica pro­esa. I si la gua­nya, serà la ter­cera Cham­pi­ons d’una tacada. Una altra con­questa històrica a l’abast només dels esco­llits.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.