Pro­ba­ble­ment, ni els juga­dors d’ara ni Flick saben que si hi ha un equip a Europa, més enllà del Madrid, que és la nèmesi del Barça aquest és el refo­tut Inter de Milà, un club que ha pro­vo­cat dolo­ro­ses feri­des històriques, algu­nes de les quals encara tenim ober­tes.

Per a molts culers, doncs, el par­tit de demà al Giu­seppe Meazza no és un duel qual­se­vol. Fa sei­xanta anys, els afi­ci­o­nats nera­zurri cele­bra­ven la seva segona copa d’Europa –la segona seguida–, una fita que ni en els seus som­nis més humits hau­rien con­que­rit si no s’hagues­sin endut de Bar­ce­lona Luis Suárez i Hele­nio Her­rero després de la der­rota de Basi­lea. El Barça va haver de superar una llarga tra­ves­sia pel desert sense l’arqui­tecte gallec, que aca­bava de gua­nyar la Pilota d’Or, al camp. Va ser un doble trauma que no es va superar fins a l’arri­bada de Johan Cruyff.

Els lla­dres de Milà va tor­nar a tru­car a la porta del Camp Nou el 1997. Ho recor­dem prou bé. Ronaldo Nazário aca­bava de fer la tem­po­rada més memo­ra­ble que s’havia vist mai en un davan­ter a Can Barça. No era només la joia de la corona, sinó el pilar sobre el qual s’havia de cons­truir un nou pro­jecte. Cruyff ja no estava a la ban­queta i Núñez estava des­es­pe­rat perquè la gent oblidés el seu lle­gat. Els ita­li­ans van apro­fi­tar que els repre­sen­tants del bra­si­ler eren Ale­xan­dre Mar­tins i Rei­naldo Pitta, dos autèntics fans de la màfia transal­pina, per que­dar-se amb el juga­dor. Per aca­bar-ho d’ado­bar, poste­ri­or­ment, el van ven­dre al Madrid, on es va afar­tar també de mar­car gols.

No només als des­pat­xos l’Inter ha cla­vat alguns gols per l’escaire al Barça. Al ter­reny de joc també ha pas­sat el mateix. L’última copa d’Europa dels inter­na­ci­o­nals va ser la del 2010. I qui estava a la ban­queta? El maleït Mou­rinho, que també va ser prou espa­vi­lat per que­dar-se Eto’o quan el davan­ter came­runès es va can­sar de Guar­di­ola. En les semi­fi­nals, els juga­dors del Barça van haver de viat­jar en autobús a Milà per un coi de volcà que va escla­tar a Islàndia (3-1). En la tor­nada al Camp Nou, un altre autobús, el dels juga­dors ita­li­ans davant de la seva por­te­ria, també va ser pro­ta­go­nista. Els Barça (1-0) va tenir oca­si­ons de sobres, però es va que­dar sense un dels grans propòsits aque­lla tem­po­rada:, jugar una final de la lliga de cam­pi­ons al Ber­nabéu. Després de gua­nyar aquell títol, Mou­rinho fit­xa­ria imme­di­a­ta­ment pel Madrid. No es podia saber.

Els ita­li­ans, ja amb Simone Inzaghi a la ban­queta, també van ser la tomba de Xavi Hernández a Europa en la seva pri­mera tem­po­rada sen­cera d’entre­na­dor. En el par­tit a Milà de la pri­mera volta de la fase de grups (1-0), el roba­tori va ser d’escàndol. El tècnic italià, que es jugava el càrrec, es va sal­var aquell dia i ara ja és tot un ídol. En la tor­nada, al Camp Nou, calia gua­nyar, però hi va haver un resul­tat que, vist amb pers­pec­tiva, fa fere­dat (3-3), el mateix que el de dime­cres pas­sat al Camp Nou.

També hi ha una lluita cul­tu­ral que no passa des­a­per­ce­buda. El fut­bol de l’Inter sem­pre s’ha asso­ciat al cate­nac­cio, tot el con­trari que el del Barça, que no només aposta per gua­nyar par­tits i títols, sinó que pretén diver­tir l’afició. En aquest com­bat entre dos gegants del fut­bol euro­peu també s’hi ha afe­git un altre vell amic de l’afició blau­grana, Figo, que va jugar qua­tre tem­po­ra­des a Milà. Ja ha fet saber la il·lusió que li faria veure el seu Barça fora de com­bat demà mateix.