Aquests dies els mitjans de la caverna no donen l’abast per tapar les fuites d’aigua que han provocat en el transatlàntic de Florentino el doblet –de fet triplet– del Barça i sobretot les quatre humiliacions sobre la gespa. Amb el permís de Tebas, que ja ha anunciat la flexibilització de la despesa per a fitxatges, es podran gastar el que faci falta i més per construir un equip pràcticament de zero malgrat el desastre que de moment representa el nou Bernabéu, amb els veïns en peu de guerra. Els diners són ara mateix l’única solució per esmorteir el drama que s’ha viscut al terreny de joc, sobretot la relació Vinícius-Mbappé, i també l’ostracisme d’Endrick i Güler just quan els joves del Barça són admirats arreu. L’avantatge és que allà, d’efectiu i de crèdits, no en faltaran mai.

L’elecció de Xabi Alonso no és casual. Ve de la lliga alemanya i se’l considera ja l’antídot per frenar Flick amb unes idees teòricament similars sobre la pressió, la velocitat i la combinació entre el joc directe i el joc posicional que va aprendre sota les ordres de Guardiola quan jugava en el Bayern. Ara bé, és un senyor amb caràcter, i si qualsevol manefla de la COPE li diu quina alineació hauria de fer, s’acabarà aviat el conte.

Lamine Yamal és l’altre factor completament desestabilitzador en el madridisme sociològic. El club ja ha fitxat dos defenses i negocia la incorporació del seu antic jugador del planter, Álvaro Carreras (Benfica), com a lateral destinat a marcar la joia blaugrana. No us diran que el Barça va guanyar a Lisboa, amb Carreras sobre la gespa, els dos partits de la Champions (4-5 i 0-1, amb un jugador menys). El club portuguès demana un traspàs milionari. L’alternativa encara és psicològicament més dolorosa. Apostar per un jugador sorgit del planter del Barça, Grimaldo, ara a Leverkusen, una prova més d’on sorgeix el veritable talent en el futbol europeu.

La consagració de Pau Cubarsí, amb només 18 anys, en la lliga i a Europa també cou. Han hagut d’anar amb presses al mercat per fitxar un central jove amb cara i ulls. Entre traspàs i fitxa, Florentino acabarà pagant uns 100 milions d’euros per l’internacional Dean Huijsen confiant que es consagri al Bernabéu, sobretot després del bluf d’Asencio i els seus problemes judicials. D’això, ja en parlarem un altre dia. El drama dels laterals aquesta temporada s’intentarà resoldre amb Alexander-Arnold, que arriba a la capital espanyola per prendre el lloc a Carvajal, just quan l’internacional espanyol ja estarà recuperat. L’anglès cobrarà una morterada. Serà divertit de veure com es pren el capità blanc la seva propera suplència.

Però això no s’acaba aquí. L’excel·lència i superioritat insultant dels migcampistes blaugrana també ha de tenir resposta, clamen els nous profetes del Marca, fins ara només preocupats en l’anorreament físic del rival. Florentino haurà d’obrir més caixes fortes. Alonso li demana Angelo Stiller (Stuttgart), valorat en 40 milions d’euros, o Enzo Fernández (Chelsea), que costaria el doble. I al davant, els tertulians del Chiringuito i companyia troben a faltar, tal com sona, un davanter com Joselu, que salti a rematar-les totes. Veure-ho per creure-ho.

Que preparin la cartera, doncs, perquè en el planter blanc no sembla que hi hagi cap jugador que s’adapti no tan sols a aquesta posició, sinó a cap de les altres que hem citat. És un solar.

En l’entorn mediàtic madridista s’ha instal·la, de fet, resignació i desig no satisfet pel triomf dels joves jugadors del Barça, que també copen pràcticament tota la selecció espanyola. Es fan reportatges sobre La Fábrica demostrant, segons els seus informes, que és la millor acadèmia de futbol del món. Tant se val. L’equip que vindrà tornarà a ser un grup de galàctics d’un club estat que prepara ja el seu nou relat en el mundial de clubs. Amb Xabi a la banqueta i jugadors nous de trinca, s’aferren al mundial de clubs. Ànims!