L’altre dia vaig anar a veure el Barça. Per raons laborals em toca passar moltes setmanes a l’estranger, així que no sempre m’és possible pujar a Montjuïc a animar l’equip, però tinc el passi d’aquesta temporada i hi vaig sempre que puc. Com en cada partit, vaig haver de confirmar al club que hi volia assistir amb antelació, i em van assignar un seient diferent del de l’última vegada. En arribar, vaig haver de fer les cues habituals, tant a l’entrada del camp com per comprar-li un entrepà a la meva filla, i en acabar el partit vaig haver de retornar els tokens dels gots (una altra cua: encara sort que havíem guanyat, així almenys la vam fer contents).

Aquesta és l’experiència que ofereix ara mateix el Barça als seus aficionats: fantàstics partits de futbol (de bàsquet no tant, per desgràcia), però un tracte molt qüestionable al soci i una forta infrautilització de les tecnologies disponibles.

M’hauria agradat, per exemple, rebre una invitació personalitzada al meu mòbil, via l’app del Barça, una setmana abans del partit; així no hauria hagut de pensar a notificar-los la meva assistència. En confirmar que hi anava, hauria estat bé que el club m’enviés un vídeo de resum dels últims duels amb el rival, així com les estadístiques més rellevants, de nou a través de l’app. Després, hauria pogut rebre un QR dinàmic per accedir, transferible únicament amb el meu vistiplau i el del Barça, per assegurar que només jo com a abonat, o bé els amics o familiars que jo esculli, puguem anar a l’estadi (tallant així de soca-rel la xacra de la revenda). Finalment, m’hauria agradat poder comprar un entrepà des del meu seient un cop al camp, o fins i tot des de casa abans d’anar-hi, per no haver de perdre una llarga estona fent cues.

I com aquests exemples, molts altres detalls que haurien millorat la meva experiència i que, pel que sigui, no s’estan cuidant.

Tot això que esmento no és quelcom teòric i eteri: hi ha altres entitats que ja ho fan, de fet. Els Cleveland Cavaliers de l’NBA van implementar un programa, el Cavs Rewards, que va permetre als aficionats disposar de descomptes als comerços locals; en dos mesos, van sumar més d’un milió de transaccions. L’ATP també ho va experimentar distribuint 15 NFT gratuïts a 75.000 assistents durant les seves finals, i un 87% dels fans van optar per rebre més comunicacions en el futur. L’interès de l’aficionat és innegable.

El Barça té el potencial per (i el deure de, donada la precària situació econòmica que l’afecta) ser disruptiu i liderar la revolució digital en l’esport, convertint-se en un referent en el món Web3 i establint un nou estàndard en la interacció entre les entitats esportives i els seus aficionats. Aprofitant la seva narrativa única al voltant de la Masia, el club pot construir una estratègia per generar nous ingressos i millorar l’eficiència, recolzant-se en quatre pilars fonamentals de la digitalització: anàlisi de dades, accés a l’univers Barça, protecció de la identitat per millorar la governança, i tokenització d’incentius (això sí, no convertibles en divises tradicionals: volem donar serveis al fan, no especular amb mètodes qüestionables!) per fidelitzar els aficionats.

Com a professional del sector, a vegades em pregunto si dins del club s’està treballant en aquestes noves tendències, i si els aficionats podem ajudar d’alguna manera a portar el nostre escut al segle XXI. De talent per fer-ho, a Catalunya en tenim de sobres!