Gràcies, senyor De la Fuente. En ple debat sobre el futur de Joan Gar­cia, el selec­ci­o­na­dor espa­nyol con­ti­nua igno­rant un por­ter que ha fet mèrits perquè se’l con­si­deri un dels pro­ta­go­nis­tes de la tem­po­rada a pri­mera divisió. Pot­ser perquè és d’idees fixes i no vol bai­xar del burro, De la Fuente manté els tres por­ters que sol con­vo­car i deses­tima el ren­di­ment del jove líder de l’Espa­nyol. I ens fa un favor, en rea­li­tat. Perquè el tin­drem demà al Johan Cruyff, en el par­tit que la selecció naci­o­nal mas­cu­lina juga con­tra Costa Rica. Ara que costa tro­bar al·lici­ents per als par­tits de Cata­lu­nya, i que ens hem de con­for­mar a inten­tar omplir un estadi amb capa­ci­tat modesta –diu­menge hi tor­na­rem amb la feme­nina–, la presència de Joan serà ben­vin­guda. Cen­tra bona part dels focus, ara que el Barça és un dels nom­bro­sos clubs que s’han interes­sat per fit­xar-lo, i això gene­rarà més caliu –fins i tot mediàtic, no ens enga­nyem– per a la cita de demà.

Amb 24 anys aca­bats de fer i 25 mili­ons d’euros de clàusula, fa l’efecte que Joan Gar­cia tindrà mol­tes pro­pos­tes. A Manolo González li estra­nya­ria que anés al Barça, segons deia a RAC1. A mi no. Ja ho veu­rem. Sí que és bo, es miri des de l’òptica que es miri, el con­sell del tècnic que li convé jugar. La bri­llantíssima tem­po­rada que ha fet és tot just la pri­mera com­pleta i regu­lar a l’elit. Li anirà bé anar crei­xent i madu­rant com ho ha fet. I jugar. Allò que podrà fer demà amb Cata­lu­nya gràcies a la tos­su­de­ria del selec­ci­o­na­dor espa­nyol.