Montilivi no pot esperar més
El futbol és passió, identitat i comunitat, però sovint es converteix en un negoci que menysprea el seu pilar fonamental: l’aficionat. L’última jornada del Girona FC a Montilivi va ser la gota que va fer vessar el got. La calor asfixiant, la manca d’espais adequats i uns serveis deficients van tornar a posar en evidència una realitat dolorosa que avui plantejo a la propietat: l’aficionat, el que paga, anima i pateix, és l’últim en la llista de prioritats? Ja n’hi ha prou.
Sis anys a l’elit, disset sent professional o una concessió a 50 anys haurien de ser més que suficients per haver resolt problemes tan bàsics com la protecció contra el sol i la pluja, el bar, els lavabos o l’accés digne a l’estadi. A Montilivi, l’aficionat no només ha de venir equipat amb barret i aigua, sinó que ha de fer malabars per aparcar, esperar cues interminables per un lavabo o pregar per no desmaiar-se sota un sol de justícia. No és demanar un estadi futurista, sinó condicions mínimes de confort i seguretat. Els horaris, imposats per LaLiga i no pel club, agreugen aquesta situació de calor insuportable, però davant d’aquestes incongruències, una bona planificació i preparació poden marcar la diferència. Cal una reforma seriosa i urgent, sense més excuses ni pedaços provisionals.
L’aficionat no és un client qualsevol, és l’ànima del Girona. Cada abonat que renova, cada nen gironista, mereix un tracte a l’altura de la seva lleialtat. És hora de passar de les paraules als fets. Montilivi no pot esperar més. El club ha de liderar aquest canvi per dignificar l’experiència dels seus fidels, abans no sigui massa tard.
