Deu posi­ci­ons pre­fe­rents, cinc victòries i cinc podis fan de Sebas­tian Vet­tel un més que just campió. L'ale­many és aire fresc en la fórmula 1. Jove, amb un pre­sent esplèndid i un futur immens, capaç de com­bi­nar la fre­dor necessària al volant amb una emo­ti­vi­tat lluny del tòpic ale­many i, sobre­tot, de trans­me­tre-la. Un gran pilot i un gran pro­ducte de màrque­ting a les mans de Red Bull i Eccles­tone. De nou un desen­llaç del cam­pi­o­nat fa miques la lògica. Com el 2007 amb Räikkönen i el 2008 amb Hamil­ton. El pri­mer i el segon que fallen i el ter­cer que se n'apro­fita. Alonso i Vet­tel tenien raó de fugir d'estudi quan se'ls dema­nava per les ordres d'equip. No van fer falta. I sort en va tenir Red Bull perquè si hagués cal­gut, no les hau­ria pogut donar perquè Web­ber no va estar mai amb l'ambició sufi­ci­ent per empai­tar Alonso. Ha fet tot l'efecte que per a ell el cam­pi­o­nat es va aca­bar la set­mana pas­sada al Bra­sil, quan l'equip no va orde­nar a Vet­tel que li cedís la victòria. L'ale­many és el campió més jove de la història i ha gua­nyat el títol sense que el seu equip hagi mani­pu­lat cap resul­tat, com sí que va fer Fer­rari per afa­vo­rir Fer­nando Alonso. Red Bull té tres títols, el de cons­truc­tors, el de pilots –i per al seu nen mimat– i el del joc net. La jugada no els podia haver sor­tit més rodona.