2,45 m. Els diu alguna cosa aquesta xifra? Els bons aficionats a l'atletisme segur que ho deuen haver vinculat de seguida amb el  rècord del món de salt d'alçada del cubà Javier Sotomayor. S'imaginen el que suposa que una persona elevi tot el seu cos per sobre d'aquesta alçada només amb l'ajut de les seves cames i l'impuls d'una trentena de metres? Per fer-se una idea de la magnitud d'aquesta gesta només han de visitar l'exposició que es pot veure aquests dies i fins al diumenge 25 de novembre al Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch. Un llistó situat en aquesta altura és la porta d'entrada a l'exposició sobre el centenari de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF). Un punt de partida prou simbòlic a un recorregut per les principals fites en la història de l'atletisme. Una mena de santuari amb fotografies, documents, medalles, material esportiu, sabatilles de claus (...), dedicat a uns esportistes excepcionals. L'exposició consta de 350 objectes relacionats amb l'atletisme, que abasten des dels Jocs de l'Antiga Grècia fins a l'actualitat. El dia de la seva inauguració, el president de la IAAF, el senegalès Lamine Diack, la va qualificar com “la major col·lecció històrica de l'atletisme”.

A poques passes d'endinsar-se en aquest túnel del temps es pot veure una llarguíssima i gruixuda perxa amb què l'astre ucraïnès Sergei Bubka es catapultava fins als 6,15 m. Només un atleta superdotat és capaç de controlar i doblegar una perxa d'aquestes característiques per elevar-se a les altures. El cas és que els seus rècords (6,15 m en pista coberta i 6,14 m a l'aire lliure) continuen intocables després de gairebé dues dècades. Però una de les joies de la mostra és la rèplica d'una de les sabatilles de claus amb què Jesse Owens va assolir quatre medalles d'or en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 i va posar en evidència Adolf Hitler pel que fa a la teòrica superioritat de la raça ària. Unes sabatilles que ara semblen rudimentàries, però que en el seu moment eren d'allò més avançades. De fet, els hi va regalar un fabricant alemany, Adi Dassler, que es va colar a la mateixa vila olímpica. Owens ja era tota una figura atlètica a Berlín i no és estrany que durant la competició altres esportistes li demanessin autògrafs. Una d'aquestes admiradores era la jove atleta holandesa Francina Koen, de 18 anys, que posteriorment es va convertir en la gran estrella dels Jocs Olímpics de Londres 1948. Si Owens, que als vuit anys ja treballava recollint cotó a Alabama, era tot un referent en la lluita per la igualtat de races, Fanny Blankers-Koen va esdevenir tot un símbol de l'alliberament de la dona. De fet, a la capital britànica es va guanyar el sobrenom de la Mamà Voladora perquè va assolir quatre medalles d'or sent mare d'un nen i una nena de set i quatre anys respectivament. Les sabatilles originals amb què va triomfar sobre la cendra de Wembley es poden veure en una vitrina contigua a la dedicada a Owens.

Són moltes les històries i les anècdotes que es podrien explicar dels protagonistes d'aquesta exposició, però com s'acostuma a dir en aquests casos, si són aficionats a l'esport en general i a l'atletisme en particular, el millor és que la visitin. De ben segur que Bolt, Rudisha, Felix, Ennis i companyia hi faran un cop d'ull durant la seva estada a Barcelona durant la gala del centenari de la IAAF, en què són candidats a ser nomenats millors atletes de l'any. Entre l'ampli programa d'activitats que se celebraran del 22 al 24 de novembre també hi són convidats altres mites de la història de l'atletisme com ara Beamon, El-Guerruj, Drechsler, Kratotxvilova, Rono, Moses, Viren i Zelezny. I no continuem perquè la llista, amb més d'una cinquantena de noms, es faria inacabable.