Tal com va suc­ceir fa un any a Ovi­edo, la copa d'hoquei sobre patins ha tin­gut un desen­llaç ines­pe­rat, amb el títol con­que­rit pel Moritz Ven­drell, en aquesta ocasió con­tra el Barça, el favo­rit indub­ta­ble per plan­ti­lla i tra­jectòria. Mal­grat que el club ha reva­li­dat la gesta del 2013, cal con­tex­tu­a­lit­zar-ho. L'estiu pas­sat es va des­ca­pi­ta­lit­zar, com li ha anat pas­sant els últims anys, i va per­dre qua­tre juga­dors fona­men­tals. La recons­trucció forçosa, per tant, reforça el mèrit tant del tècnic, Gui­llem Cabes­tany, com de la direc­tiva que encapçala Víctor Roma­gosa. Han sabut fit­xar bé a par­tir dels seus limi­tats recur­sos econòmics i després han tor­nat a fer encai­xar les peces, la mare dels ous. L'entre­na­dor, molt cotit­zat, té senyals d'iden­ti­tat, com l'aposta per les alter­nan­ces defen­si­ves, la pre­pa­ració mil·limètrica i la bona lec­tura de par­tits i el tre­ball i la faci­li­tat per moti­var. Però la seva riquesa tàctica li per­met rea­dap­tar-se als recur­sos i aquí radica part de la seva gran­desa. El Moritz Ven­drell ha tras­pas­sat bar­re­res històriques amb ell al cap­da­vant –tres títols– i quan marxi a final de curs dei­xarà un buit difícil d'omplir.

També és de justícia res­sal­tar la gran tasca orga­nit­za­tiva que han dut a terme el Llista Lleida i l'Ajun­ta­ment de Lleida en aquesta copa de gra­des ple­nes.