Opinió

10 de juny del 2002

El tor­neig de Roland Gar­ros, el més gran que es dis­puta sobre terra batuda, fa dotze anys que no veu la victòria d'un ten­nista català, no pas de parla cata­lana. L'últim va ser el llei­datà Albert Costa, que es va impo­sar en l'edició del 2002 al valencià Juan Car­los Fer­rero. Va ser una victòria ines­pe­rada con­tra un juga­dor que era el gran favo­rit i que, en teo­ria, era molt supe­rior. Albert Costa va sor­tir a la pista com una moto i no va donar cap pos­si­bi­li­tat a Fer­rero, amb un 6-1 en el pri­mer set i un 6-0 en el segon. La reacció de Fer­rero no va anar més enllà del ter­cer set i Costa va cer­ti­fi­car en el quart que des de la terra es podia arri­bar fins al cel.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)