La renovació de Xavi Pascual, un encert

En la reunió de la junta direc­tiva del Barça en què Zubi­zar­reta expli­cava el pro­jecte espor­tiu del pri­mer equip de la tem­po­rada que ve, va posar com a exem­ple del que creu que ha de ser el com­promís d'una pri­mera figura amb el seu equip, una acció de Nikola Kara­ba­tic en un par­tit intrans­cen­dent. L'exem­ple es pot fer per­fec­ta­ment exten­si­ble a tota la plan­ti­lla de l'equip d'hand­bol. Ha tin­gut, durant gai­rebé onze mesos, una acti­tud gens fàcil de man­te­nir. Fins avui ha gua­nyat tot el que podia gua­nyar amb una supe­ri­o­ri­tat ina­pel·lable, però no és això el que té més mèrit, sinó el fet que ho ha acon­se­guit man­te­nint un altíssim nivell d'inten­si­tat en tots els par­tits que ha jugat. És una mos­tra de res­pecte als rivals, molts dels quals han aca­bat apa­llis­sats. I és, també, l'única manera de man­te­nir el nivell com­pe­ti­tiu per a quan arri­ben –com pas­sarà aquest cap de set­mana en la final four– les cites en què les for­ces estan més igua­la­des. Una acti­tud col·lec­tiva d'aquesta mena no es manté per casu­a­li­tat. Cal tre­ba­llar-la i cal que al davant hi hagi un líder amb capa­ci­tat de moti­var el grup per aguan­tar-lo sem­pre a dalt de tot. Al Barça d'hand­bol hi és. Es diu Xavi Pas­cual, que acaba de reno­var el seu con­tracte per dues tem­po­ra­des més, fins al 2017. Un encert.